dimecres, 31 d’octubre de 2001

Tradicional festa de la Castanyada




TRADICIONAL CASTANYADA FAMILIAR

A 2/4 de 10 del vespre, al Saló Teatre de l’Aurora (Unicoop Cultural):
Sopar i Castanyada.
L’assistència és oberta a tots els cantaires, socis protectors, antics cantaires, simpatitzants i familiars.

“La castanyada de La Llàntia.
És tradicional, a la vigília de Tots Sants, la castanyada de l’Agrupació Coral La Llàntia. A aquesta festa hi solen acudir els membres de l’entitat i familiars, i també amics, simpatitzants i representacions d’altres entitats culturals igualadines, d’una manera particular enguany en ocasió de celebrar-se el 125è aniversari de l’entitat.
Unes adients paraules del president de la Coral, senyor Josep Asbert, van donar pas, a l’hora de les postres, a un particularíssim fi de festa, improvisat en moltes de les seves parts, però entranyable en tot.
Presentat per Adoració Aliberch, i amb música a l’orgue a càrrec de Josep Montaner, va començar l’emotiu i gairebé espontani espectacle amb una evocació al motiu fundacional del Cor: l’anada d’uns nois igualadins a cantar a Vilanova al peu del balcó, finestra o portal d’unes noies, i el retorn d’aquest jovent a la nostra ciutat amb una llàntia que els deixaren per fer millor el camí de nit. D’aquest fet se’n passà, cronològicament, a d’altres de posteriors, els quals succintament es van recordar. I s’amenitzà amb cants la recordança. Intervingueren també algunes senyores del Cor Parroquial de Santa Maria, amb la presència de Coni Torrents, la directora; de Poesia Viva –Jaume Ferrer va recitar tres poemes--, i components dels veterans de l’Agrupació Folklòrica Igualadina, que oferiren uns ballets protagonitzats per Pepita Casanellas, Rosa Maria Díaz i Josep Maria Bertran. Els senyors Gustau Rubio i Jaume Tort, de La Llàntia, cantaren com a solistes i, amb altres intèrprets, van formar de conjunt la mini-coral. S’acabà la vetllada amb un amical ball. Hi van assistir també el senyor Ferran Mir i esposa, en representació de la Residència Pare Vilaseca, presència que cal agrair, sobretot tenint en compte la seva avançada edat”.
(L’Enllaç, 08-11-2001).

Cap comentari:

Publica un comentari