diumenge, 28 d’abril de 2002

En recordança del Mestre Joan Montaner



RECORDANÇA DEL MESTRE JOAN MONTANER I GUIX
EN EL 35è ANIVERSARI DEL SEU TRASPÀS

A les 12 del matí, a l’avinguda del Mestre Joan Montaner

Festival de Sardanes, Cant i Dansa.
Per cortesia de “Caprabo” l’acte tindrà lloc al pàrquing del supermercat. En cas de mal temps,
es farà al pavelló del Col·legi dels Germans Maristes, que el cedeixen per a aquesta festa.
El festival serà presentat pel senyor Jaume Ferrer i Piñol.

Exhibició de ballets a càrrec de:
Bitrac Dansa: “Danses araneses de Lés”.
Agrupació Folklòrica Igualadina: “La bretona” i “Farandola” de “Cançó d’amor i de guerra”.

Audició de sardanes originals del mestre Montaner:
“Dansaires Igualadins”
“La pastora”
“Antònia”
interpretades per la Cobla Ressò, per gentilesa de l’Agrupació Sardanista d’Igualada, i ballades de
lluïment per les colles: Grup Sardanista Montserratí, Petits Montserratins, Aqualata i Petits Corriols.

Actuació de l’Agrupació Coral La Llàntia i la Cobla Ressò:
“Salut als cantors”, d’Ambroise Thomas
“La Font del Roure”, de Josep Anselm Clavé.

Interpretació de conjunt pel Cor Parroquial de Santa Maria, Schola Cantorum,
Coral Mixta d’Igualada, Agrupació Coral La Llàntia, Cobla Ressò,
i ballada per tots els grups sardanistes, de la sardana de Joan Montaner, amb lletra d’Ignasi Castelltort,
“Recordant nostra terra”
Direcció: Josep Montaner i Torres.

“Gran participació en la recordança del mestre Joan Montaner.
El diumenge passat va fer-se el Festival dedicat al mestre Joan Montaner i Guix, recordant el 35è aniversari del seu traspàs.
Hi hagué un bon matí climatològic; rondaven núvols però no esguerraren la celebració d’un dels actes més viscuts de la Coral La Llàntia en el seu 125è aniversari. Fins i tot el marc –el pàrquing de Caprabo, a l’Avinguda del Mestre Montaner-- va resultar insospitadament acollidor, amb la verdor i majestàtica alçada dels pins. Tot apuntava, doncs, cap a l’èxit, i l’èxit arribà.
L’acte en recordança del Mestre va merèixer, primer, la resposta positiva de les entitats convidades i, després, una molt notable assistència de públic. Un públic, per altra banda (cosa que no sempre es troba a l’aire lliure) atent i ben predisposat a veure el que anava a veure i a participar-hi: o ballant, o aplaudint, o senzillament mirant i escoltant amb interès i respecte.
 El festival va ser presentat pel Sr. Jaume Ferrer, amb l’encert i saber fer a què ens té acostumats.
Obriren foc els dansaires de Bitrac Dansa, oferint tres danses de la Vall d’Aran separades –o unides-- per una cançó: “Aubada”, “El tricuté” i “Et Cadrilh”. Els directors i fundadors de Bitrac, Misericòrdia Pàmies i el seu espòs Ignasi Vilanova, havien dansat, en ocasions, de molt joves, en espectacles en què el director musical era Joan Montaner. El pare de l’Ignasi, Salvador Vilanova, per cert, havia estat durant molt temps president de La Llàntia, la qual coral li atorgà l’any 1975 la distinció de President Honorari.
L’Agrupació Folklòrica Igualadina, quan era dirigida per Maria Concepció Puig i Joan Regordosa, va tenir constants contactes amb el mestre Montaner i l’Elenc Artístic Montserrat: sarsueles, pastorets, al Catòlic –ja desaparegut, com l’Elenc--, al Nacional (abans i ara, Ateneu) o a la plaça de l’Ajuntament durant la Festa Major; setze anys de sarsueles, cicle que s’inicià el 1951. El mestre Montaner també va fer freqüents arranjaments orquestrals de ballets per a l’Agrupació Folklòrica, que en ocasions interpretaven sota la seva direcció musical. L’Agrupació, ara dirigida per Carina Alcoberro, ballà, diumenge, la ”Farandola” de “Cançó d’amor i de guerra”, una de les sarsueles “estrella” de l’època de Joan Montaner, i “La bretona” com a segona intervenció.
La Cobla Ressò, patrocinada en aquest festival per gentilesa de l’Agrupació Sardanista d’Igualada en adhesió a l’acte, interpretà tres sardanes originals de Joan Montaner, el qual també va tenir sovintejats contactes amb les colles sardanistes de la seva època, les quals comptaven –gairebé totes-- amb una sardana que el mestre els havia dedicat. Pels Concursos, en ocasions, Joan Montaner rebé de l’Agrupació l’encàrrec de composar la sardana inèdita, de lluïment o la de revessa.
En aquest acte s’interpretà en primer lloc “Dansaires igualadins” (1946), que el mestre havia dedicat precisament al Grup Montserratí, present a l’acte. La segona va ser “La pastora” (1950), escrita per a la Coral del Col·legi del Sagrat Cor dels Germans Maristes, que el mestre fundà l’any 1944. Montaner va ser fins a la mort, professor de música i cant de l’escola marista, i s’escollí aquesta sardana en record d’aquella coral. Les dues sardanes van ser ballades amb gran elegància i en caire de lluïment per les colles Grup Sardanista Montserratí, Petits Montserratins i Aqualata. I la tercera que es va tocar, “Antònia”, l’havia dedicada el mestre l’any 1941 a la noia que aleshores era la seva promesa, Antònia Torres, avui vídua de Joan Montaner, i a la qual, el president de La Llàntia, Sr. Asbert, lliurà un ram de flors. Aquesta interpretació es convertí en explosió popular, sortint tothom a ballar, fins i tot el regidor de Cultura, Xavier Badia, que era al costat de la família Montaner. És un gest que cal agrair.
Després, La Llàntia, acompanyada de la Cobla Ressò i sota la direcció de Josep Montaner, oferí les cançons: “Salut als cantors” (de Thomas) i “La Font del Roure” (de Clavé).
Varen parlar el Sr. Asbert, en nom de La Llàntia, agraint la participació de les entitats i nombrós públic assistent, i Xavier Badia, que glossà la figura del mestre Montaner i mostrà la seva complaença per l’èxit esplendorós d’aquest acte, inclòs en la celebració dels 125 anys de La Llàntia.
S’acabà la festa, espectacularment, i també nostàlgicament, amb “Recordant nostra terra” (estrenada per la Cobla Triomfal el 1940), que el mestre Montaner va escriure en el camp de concentració francès de Bram, durant la guerra civil, i que en tornar a Igualada demanà al seu amic Ignasi Castelltort que li posés una lletra evocadora, lletra que reflectís la “tristor”, “pena”, “melangia” i “enyorança” de la terra. La Llàntia l’estrenà el 1944 en versió coral per a homes. Jaume Ferrer llegí fragments d’un poema (original de Rogelio Cerezo, actual cantaire de La Llàntia) dedicada a aquesta sardana, que en aquesta ocasió fou cantada, conjuntament amb La Llàntia, per l’Schola Cantorum i la Coral Mixta d’Igualada (corals que el mestre Montaner havia dirigit, després de la mort del mestre Joan Just), i pel Cor Parroquial de Santa Maria (que Joan Montaner dirigí en moltes ocasions de conjunt amb la pròpia Llàntia i també amb l’Schola Cantorum). Les corals foren acompanyades per la Cobla Ressò i la sardana fou ballada pel públic, grups folklòrics i colles sardanistes, tots ells sota la direcció coral i musical de l’actual director de La Llàntia, Josep Montaner. En ser present a l’acte la senyora Núria Matas, vídua d’Ignasi Castelltort, en arribar a aquest moment se li demanà que ocupés un lloc a la presidència, i Jaume Ferrer demanà un aplaudiment per les dues vídues, les quals, amb gest que expressava emocions, seguiren la música, cant i dansa de “Recordant nostra terra”. I el públic, també emocionat i sense regateig, aplaudí i aplaudí.... Josep Montaner i Torres el fill del mestre, que dirigia, no va parlar. Ho va fer amb la batuta. I amb l’espurneig dels ulls”.
(Seleccionat de les ressenyes publicades a L’Enllaç del 02-05-2002 i a La Veu de l’Anoia del 10-05-2002)

diumenge, 21 d’abril de 2002

Macrocoral a Sant Quirze del Vallès



“Organitzat per la Federació de Cors de Clavé i l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, s’efectuà un extraordinari concert en el qual hi va intervenir la Coral del Baix Llobregat i l’Anoia, junt amb la Banda Municipal de Barcelona.
Es va dur a terme a les 6 de a tarda al Pavelló Municipal”
(L’Aurora de Clavé. Òrgan informatiu de la Federació, abril - juny del 2002)
Recordem que en aquesta Macrocoral hi canten diversos components de La Llàntia.

dimarts, 2 d’abril de 2002

Participació a la festivitat del Sant Crist



PARTICIPACIÓ EN ELS ACTES DE LA FESTIVITAT DEL SANT CRIST D’IGUALADA

“L’Agrupació Coral La Llàntia vol ser present a l’Ofici en honor del Sant Crist d’Igualada per a fer-hi una ofrena commemorativa del seu 125è aniversari.
Atenent el suggeriment del senyor Magí Puig, en el sentit que l’ofrena sigui significativa per a la Coral, l’agrupació igualadina ha escollit el “Cant a Igualada”, obra pòstuma del mestre Joan Montaner Guix, el qual -- recordem-ho--, fou director del cor des de l’any 1933 fins el 1967. Aquesta composició l’han considerada ben adient per a aquesta ocasió, pel fet que, en la introducció orquestral de l’obra “Cant a Igualada” l’esmentat autor, Mestre Montaner, hi evoca, precisament, el tema dels Goigs a llaor del Sant Crist d’Igualada.

A la tarda, a la processó, la coral La Llàntia també hi estarà representada, com cada any, amb el seu estendard, sumant-se a la manifestació popular de devoció a la venerada imatge.

Ens satisfà que la Coral La Llàntia, d’arrelada trajectòria cultural i artística, vulgui ser present en les celebracions tradicionals de la nostra ciutat, on fa un segle i quart que hi dóna testimoni de la seva vigència i vitalitat”. (La Veu de l’Anoia, 15-03-2002).