diumenge, 16 de juny de 2002

Recordança de persones traspassades



RECORDANÇA DE PERSONES JA TRASPASSADES

A les 12 del matí, a la capella del Cementiri vell:
Missa de difunts.
Serà oficiada per mossèn Joaquim Font i Gassol.
Es farà una ofrena floral i una interpretació coral en honor de tots els mestres,
cantaires i socis protectors ja absents.

diumenge, 9 de juny de 2002

Dinar deñ 125è Aniversari



DINAR DE GERMANOR

A 2/4 de 3 de la tarda, al Restaurant Canaletes:
Dinar del 125è aniversari.

“La Llàntia obsequià al seu director, Josep Montaner  i Torres.
El dinar de germanor, celebrat diumenge passat a l’hotel Canaletes, fou un dels actes finals de la commemoració del 125è aniversari fundacional de l’Agrupació Coral La Llàntia.
L’entitat volgué aprofitar-ho per agrair la dedicació dels cantaires i les col·laboracions rebudes en aquestes festes, i per aquest motiu els lliurà diversos records, així com a la resta d’assistents.
Cal remarcar l’obsequi dedicat al director, Mestre Josep Montaner i Torres, per qui el president Sr. Josep Asbert va tenir unes paraules de reconeixement i elogi.
També es dedicà una recordança als directors i ajudants de direcció que ha tingut la coral.
A l’acte hi assistí el tinent d’alcalde i regidor de Cultura, Sr. Xavier Badia, i el delegat de la Federació de Cors de Clavé, Sr. Jordi Figueras, així com representants de les entitats que han col·laborat en els actes d’aquest aniversari. Tots plegats foren distingits amb sengles records.
Pronunciaren parlaments els senyors Xavier Badia, Jordi Figueras, Jaume Ferrer, Lleonard del Rio, així com el president de l’Schola Cantorum, Sr. Antoni Ribera i la directora del Cor Parroquial de Santa Maria, senyora Coni Torrents.
El president de La Llàntia, Josep Asbert, féu una relació detallada de les activitats portades a terme en aquest assenyalat aniversari i anuncià que el Sr. Josep Riba i Gabarró està treballant en un llibre que recollirà la història de la Coral.
Va haver-hi un sorteig d’obsequis i la festa acabà amb una cantada coral, interpretant-se “El nostre cant”, d’Enric Morera i “El meu avi”, d’Ortega Monasterio, sota la batuta del sots-director, Josep Bernadí.
Finalment, Josep Montaner dirigí el cant “Recordant nostra terra”, original del seu pare, el mestre Joan Montaner. Els altres cantaires de corals allí presents s’afegiren a aquesta emotiva interpretació”. (La Veu de l’Anoia, 14-06-2002).

dijous, 6 de juny de 2002

Macrocoral a Barcelona


“A les nou del vespre tingué lloc a la Basílica de Santa Maria del Mar, de Barcelona, un magnífic concert en el qual hi actuaren la banda galesa Werneth Concert Band, de la població de Stockport, prop de Manchester (R.U.) i la Coral d’Homes i Mixta del Baix Llobregat i l’Anoia.
La Werneth Concert Band interpretà peces del seu ampli repertori, que comprèn des de Dvorak als Beatles. Formada per més de 70 músics de totes les edats i professions, és una de les principals bandes socials al Regne Unit. La banda ofereix uns 12 concerts anyals i s’autofinancia totalment, reunint milers de lliures per a obres benèfiques. Ha participat en nombrosos festivals nacionals de Bandes de Concert i en dues ocasions ha estat l’única que ha rebut el Premi d’Or per una interpretació excepcional i en tres més ha rebut el Premi de Plata. Aquesta és la quarta gira a l’estranger, després de Heilbronn, Lisboa, Roses i ara Barcelona.
Per altra banda, la Coral Mixta del Baix Llobregat i l’Anoia interpretà peces a capella, i conjuntament amb la Banda, “Boig per tu” de Pep Sala.
Per acabar l’acte es va fer una interpretació, a càrrec de la Coral i la Banda, del “Cant dels Segadors”, inestimable detall de sensibilitat de la Banda galesa envers el nostre país”.
(L’Aurora de Clavé, abril - juny del 2002)
 Recordem que en aquesta Macrocoral hi canten diversos components de La Llàntia.

diumenge, 2 de juny de 2002

Concert del 125è Aniversari



CONCERT DEL 125è ANIVERSARI

A les 6 de la tarda, al Teatre Municipal l’Ateneu Igualadí:
Cançons des del cor...

El programa general dels actes finals, en l’anunci d’aquest acte, indicava que: “oportunament serà publicat el programa de mà amb el detall complert d’aquest concert”. I així va ser. Es va imprimir amb el següent contingut:
Agrupació Coral La Llàntia
Presenta:
CANÇONS DES DEL COR...
Concert commemoratiu del 125è aniversari fundacional.
Dedicat a tots els directors i cantaires que han format part de la Coral.

L’escrit de presentació, entre altres coses, diu:

“En el pòrtic del programa dels primers actes del nostre aniversari, una de les frases que feia referència als nostres cantants era: “els surten dels llavis aquelles cançons que només poden néixer des de la intimitat dels cors”... I és que la nostra Coral, des de la seva fundació, sempre ha estat formada majorment per persones que no han cursat mai estudis musicals. Supleixen aquesta mancança amb personal esperit de superació i amb la incansable dedicació de tots els directors.
A La Llàntia, com a la majoria de corals d’afeccionats, ens han motivat, des de sempre, les ganes de cantar, el desig de comunicar-nos, socialment i popularment, amb la gent de casa nostra. Ens hem integrat, amb la màxima dignitat possible, en tots els esdeveniments festius i culturals de la ciutat quan se’ns ha demanat la participació mitjançant els nostres “cants d’amor, cants a la terra i al treball”... Ho hem fet, sempre, amb una il·lusió que ens surt de la intimitat més pregona. D’aquí ve que hàgim volgut presentar aquest concert, senzillament, amb el títol genèric de “Cançons des del cor...”
Com podreu veure, el concert el dediquem a la memòria de tots els directors i cantaires que al llarg d’aquests 125 anys han format part de la Coral. En cada època, en cada moment, ells han fet possible el dia present i la continuïtat. Els fundadors, i els qui han seguit, han anat encomanant el seu tremp, la seva força, el seu entusiasme, a les generacions següents, fins avui. És per això que la majoria de les cançons que us oferim les hem escollides d’entre les que han anat formant part del repertori històric de la Coral,  en evocació de les persones que ens han precedit Nosaltres hi hem posat el cor. Dependrà ara de vosaltres que el concert assoleixi la resposta que, modestament però convençuts, creiem que mereixen els centenars de persones que han fet possible d’arribar a aquests 125 anys de vida.
A tots ells en el record... i a tots vosaltres avui, el nostre més profund agraïment”.
El programa també conté unes ratlles de presentació de l’Orquestra de Cambra Terrassa 48, la qual acompanyà les interpretacions de La Llàntia. Aquesta formació s’originà l’any 1987 al Centre d’Educació Musical de Terrassa, i està constituïda per setze instrumentistes de corda procedents de diferents indrets, tots ells relacionats amb l’activitat musical de Terrassa. Com a resultat del seu treball i il·lusió se li va atorgar el juny del 1999 el Primer Premi de les Arts en l’àmbit de Música del segle XX (Premi Xavier Montsalvatge), concedit per la Generalitat de Catalunya.


CANÇONS DES DEL COR...
AGRUPACIÓ CORAL LA LLÀNTIA
ORQUESTRA DE CAMBRA TERRASSA 48

Primera part:
SALUT ALS CANTORS
Lletra: Eusebi Benaiges. Música: Ambroise Thomas
LA FONT DEL ROURE
Lletra i música: Josep Anselm Clavé
CANT A LA VINYA
Lletra: Àngel Guimerà. Música: Enric Morera
MARIA DE LES TRENES
Lletra: Ramon Ribera. Música: Josep Saderra
DINS LA BARQUETA
Lletra i música: Ramon Bartomeus
L’EMPORDÀ
Lletra: Joan Maragall. Música: Enric Morera
MAITE
Lletra: Federico Romero i Guillermo F. Shaw. Música: Pablo Sorozábal
GRANADA
Lletra i música: Agustín Lara

Segona part:
EL NOSTRE CANT
Lletra: Emili Guanyabens. Música: Enric Morera
CORO DE REPATRIADOS (De “Gigantes y Cabezudos”)
Lletra: Miguel Echegaray. Música: Manuel F. Caballero
SOLDADO DE NAPOLES (De “La canción del olvido”)
Lletra: Federico Romero i Guillermo F. Shaw. Música: José Serrano
ELS DEGOTALLS
Lletra: Amadeu Miralles. Música: Ricard Castells
PARAULES D’AMOR
Lletra i música: Joan Manuel Serrat
EL MEU AVI
Lletra i música: Josep Ortega Monasterio
-
COR PARROQUIAL DE SANTA MARIA
SCHOLA CANTORUM
CORAL MIXTA D’IGUALADA
AGRUPACIÓ CORAL LA LLÀNTIA
ORQUESTRA DE CAMBRA TERRASSA 48
Interpretació conjunta de:

RECORDANT NOSTRA TERRA
Lletra: Ignasi Castelltort. Música: Joan Montaner

DIRECCIÓ:  JOSEP MONTANER I TORRES
Un altre apartat del programa diu:

L’Agrupació Coral La Llàntia vol testimoniar els següents agraïments:

Al Sr. Lleonard del Rio i Campmajó,
que tindrà cura de la presentació i comentaris d’aquest acte.
A les corals: Cor Parroquial de Santa Maria, Schola Cantorum i Coral Mixta d’Igualada, per
l’adhesió que ens brinden amb la seva participació de conjunt en el cant final del concert.
A la Caixa d’Estalvis de Terrassa, per patrocinar l’actuació de l’Orquestra de Cambra Terrassa 48,
que ens acompanyarà en les nostres cançons.
Al Sr. Josep Mas i Planell pel seu treball audiovisual.
Als rapsodes Carina Alcoberro i Just, Xavier Lladó i Bertran, i Valentí Marimon i Castells.
Al Sr. Josep Maria Bertran i Albareda i a l’equip tècnic de l’Ateneu.
I a tothom qui, d’una manera o altra, ha col·laborat en la preparació i realització d’aquest concert.


De les ressenyes que es publicaren del concert, en reproduïm aquestes dues:

“Des del cor i en el record, La Llàntia féu vibrar l’Ateneu.
Diumenge a la tarda, al Teatre Municipal de l’Ateneu, l’Agrupació Coral La Llàntia, amb l’acompanyament de l’Orquestra de Cambra Terrassa 48, donà un complert recital de bona preparació coral que féu les delícies del públic que emplenava el teatre.
La Llàntia, amb aquest concert, arribava a la culminació dels actes que encetaren l’any passat per a commemorar els 125 anys de la seva existència.
Per a fer-ho escolliren cançons de grat record i una estrena, i les oferiren amb el títol genèric de “Cançons des del cor”.
A fe que l’hi posaren i reeixiren en l’intent ja que, a més a més, l’audició es veié enriquida amb mesurades intervencions plàstiques, de recitació i projeccions de títols i diapositives que anaren fent memòria històrica de la coral seguint el guió que conduí, com a presentador, Lleonard del Rio, amb el seu habitual bon fer.
Començà la primera part, com no podia ser menys, amb “Salut als cantors” i acabà amb “Granada”, una estrena arranjada per Josep Montaner especialment per a La Llàntia i molt ben resolta pel que fa als aguts cantats de conjunt pels tenors. Entremig: “La Font del Roure”, el celebrat “Cant a la vinya”, “Maria de les trenes”, “Dins la barqueta” i un canvi ben adient sobre el programa original, “Maite” abans de “L’Empordà”. D’aquesta manera el final fou més vibrant.
La segona part començà amb “El nostre cant” i continuà amb dos cors de sarsueles,  bo i recordant les que havia dirigit, al Centre Catòlic, el mestre Joan Montaner i Guix, durant molts anys director de La Llàntia. Foren el Cor de repatriats de “Gigantes y Cabezudos” i el dels Soldats napolitans de “La canción del olvido”. Seguiren “Els Degotalls”, “Paraules d’amor” –la qual fou bisada--  i “El meu avi”.
Per acabar, juntament amb les corals: Cor Parroquial de Santa Maria, Schola Cantorum i La Mixta d’Igualada, oferiren “Recordant nostra terra”, la sardana del mestre Joan Montaner amb lletra d’Ignasi Castelltort, la qual fou bisada també i cantada, finalment, juntament amb el públic.
La corda de cambra dels de “Terrassa 48”, amb Quim Termens com a excel·lent primer violí, s’acoblà d’allò més bé amb els cantaires i aquests amb el músics, la qual cosa vol dir, també, un bon treball portat a terme per Josep Montaner i Torres, el qual dirigí tot el conjunt.
Josep Mas Planell tingué cura de l’audiovisual. Josep M. Bertran de l’ambientació decorativa. Carina Alcoberrro i Josep Bernadí reeixiren en la plàstica de parella enamorada i Xavier Lladó i Valentí Marimon acabaren d’arrodonir, amb les seves intervencions recitatives, la poètica visió històrica que conduïa el presentador Lleonard del Rio.
Per a resumir-ho: una grata vetllada de cant coral, música, poesia i plàstica.
Per acabar-la com calia, obsequis florals als col·laboradors, corals, esposes dels antics directors de La Llàntia ja absents, exdirectors presents i Adoració Aliberch, esposa de l’actual director, amb les paraules d’agraïment del president de l’entitat, Josep Asbert, el qual demanà al regidor de Cultura, Xavier Badia, que clogués l’acte. Accedí gustosament aquest i felicità als presents pel suport presencial en aquests actes alhora que encoratjà La Llàntia i la resta de corals a continuar la seva tasca. Tasca que enalteix la ciutat”. (L’Enllaç, 06-06-2002).
“La Llàntia.
Com se sap, aquesta entitat és una de les més veteranes de casa nostra, i ha mantingut sempre encesa la torxa de la continuïtat. Mai potser no serà tant adient el símil.
Tots sabem que la continuïtat –Eugeni d’Ors parlava de la santa continuïtat--  és el més difícil de mantenir en clubs, entitats i associacions. Igualment com la perseverança en l’ordre personal.
Hom coneix iniciatives –ben vàlides i lloables--  que han nascut amb força i ganes, però que s’han estroncat per diverses circumstàncies. Per això, moltes vegades s’ha infravalorat l’esforç d’endegar i mantenir un projecte. Ja sigui per malentesos o per escàs suport, s’han aterrat i desmuntat col·lectius, grups i empreses  a canvi d’altres alternatives que no han acabat de reeixir. Tan difícil com és crear i mantenir, i tan poc que costa destruir.
La Llàntia, com totes les entitats, ha tingut èpoques de més i de menys activitat, de més i de menys esplendor. Això ho marca el temps, però també hi té molta influència el tarannà dels responsables, i en una coral, molt especialment, el seu director.
El concert que ens va oferir La Llàntia diumenge passat palesa la dedicació i voluntat dels cantaires, però sobretot, el treball del seu director, Josep Montaner i Torres –expert, exigent i responsable--, que ha aconseguit una excel·lent qualitat musical.
Efectivament, La Llàntia es troba en un dels millors moments de la seva història, i aquest és un tret que cal remarcar, oimés en l’època acomodatícia que estem vivim.
Perquè res no és gratuït i darrera de tot plegat hi ha un munt d’hores d’assaigs en una tasca de conjunt en la qual no compten les individualitats. Perquè aquest treball d’equip, aquest acoblament de veus en un objectiu comú, aquest esforç global per atènyer un resultat col·lectiu, és la grandesa del cant coral.
I encara hi afegiríem un nou fet diferencial. La Llàntia és una de les poques formacions de veus iguals que existeixen en el nostre país, fet que fa més difícil tant el repertori com la seva execució.
Felicitem-nos, doncs, de totes aquestes conjuntures i sapiguem col·laborar i ajudar, sempre que ens sigui possible, les entitats igualadines que treballen per la cultura i per enaltir els nostres valors autòctons”. (Lleonard del Rio i Campmajó, a la columna “La marranxa” del Diari d’Igualada del 07-06-2002).
           

Es publicaren altres comentaris a la premsa, però creiem que els dos reproduïts, cadascun d’ells amb la seva pròpia perspectiva i valoració, ofereixen un reconeixement que la Coral acceptà amb emocionada gratitud.

La Llàntia també agraí profundament les diferents col·laboracions individuals rebudes per fer aquest concert. El suport de la seva participació va proporcionar, de manera indiscutible, un brillant lluïment a cadascuna de les composicions del programa. Novament hem de destacar l’assistència de les corals adultes Cor Parroquial de Santa Maria, Schola Cantorum i Coral Mixta d’Igualada, les quals, en voler felicitar La Llàntia pel seu aniversari, ho van fer de la millor manera que saben: cantant. Però, a l’igual que en l’acte de la recordança del mestre Joan Montaner, no els motivà un afany protagonista; en intervenir de conjunt en la interpretació de “Recordant nostra terra” es volgueren convertir per uns moments en uns cantaires més de La Llàntia, com a demostració de la seva companyonia i estimació. La Llàntia, doncs, tingué en aquest cant un complement que aportà al concert un inoblidable final de gala.