dissabte, 21 de juliol de 2012

Fi de curs a Cal Figuerola

Reconeixement a Gustau Rubio Ferran i benvinguda als nous cantaires

La Llàntia va celebrar el passat dissabte dia 21 el final de curs 2011-2012, en un sopar de germanor que tingué lloc a la finca del matrimoni Martí Bernadí-Joana Múrcia. L’acte el va iniciar el president, Ramon Vergés, que presentà els nous cantaires i va agrair als components de la coral la seva dedicació, remarcant la tasca de la junta i en especial la del director Josep Montaner, el qual reiterà la benvinguda oficial als nous components Joan Farrés, Jacint Lizarte, Rafel Azkoaga (resident a Collbató), Josep Ma. Giralt i Manuel Marimon (aquest, de Sant Pere de Riudebitlles), als collaboradors instrumentistes Felip Calafell i Joan Sánchez, i a Jaume Bernadí Lizarte, que als seus 13 anys esdevé el cantaire més jove de la coral.

Seguí Josep Montaner amb unes reflexions històriques encadenades a tributar un reconeixement al cantaire Gustau Rubio Ferran. Entre altres coses, digué: El novell Jaume Bernadí Lizarte és el nexe entre les noves generacions i les històricament llegendàries. Amb ell, el vincle adquireix una significació especial de caire familiar, tota vegada que és continuador de la nissaga Bernadí que iniciaren a primers del segle passat el seu besavi Jaume Bernadí Puig (Jaumet) junt amb els seus germans Joaquim (Quimet) i Gabriel (Biel)”.

I afegí: “El 24 del mes passat vàrem cantar al Palau de la Música. Un acte que enriquirà el patrimoni artístic de la Coral, com també el va enriquir el de la primera vegada que La Llàntia va cantar al Palau, el 13 de maig del 1956. Hem de remarcar que el nostre company Gustau Rubio és l’únic dels cantaires actuals que ha estat present en les dues actuacions al Palau. És el cantaire més antic dels que avui formen La Llàntia. Hi va ingressar el 1952. En fa, doncs, 60 que hi canta. El cant ha estat quasi la seva raó de viure. Va començar de jovenet, de la mà del meu pare, a la Coral dels Germans Maristes, de la qual ja en fou solista. D’allí va passar a La Llàntia, amb innumerables intervencions també com a solista, entre les que podem destacar la de tenor protagonista de la sarsuela Los claveles, escenificada el 26 d’abril del 1959 per la secció de teatre de la llavors Cooperativa juntament amb La Llàntia. I també sota la direcció del meu pare, va intervenir continuadament en les representacions de les sarsueles que va presentar el desaparegut Elenc Artístic Montserrat al que fou Centre Catòlic, a l’Ateneu Igualadí i en mols indrets forans, com per exemple, els anys seixanta a Torrelavega (Santander). Individualment, Gustau no ha tingut mai un no per a ningú, collaborant desinteressadament en qualsevol manifestació artística o benèfica en que la que hagi estat sol·licitat. I sempre ho ha fet amb senzillesa, sense cap presumpció, perquè així és el seu caràcter. Amic Gustau, en arribar als 60 anys de dedicació a la coral, avui seràs la tercera persona que rebrà la distinció que fins ara només s’havia atorgat als mencionats Jaumet i Quimet, la de Cantaire de Mèrit de La Llàntia”.

Per fer el lliurament del diploma s’escollí al jove Jaume Bernadí. Rubio el va rebre emocionat en mig dels calorosos aplaudiments de tots els presents, als qui adreçà unes sentides paraules d’agraïment realçant les virtuts del cant --“amb el cant he superat hores difícils”, va venir a dir-- i va fer esment a la forta amistat que uneix a tots els components de la coral. Per la seva banda, Adoració Aliberch recità, com ella sap, un poema adient que havia fet arribar Rogeli Cerezo, cantaire de La Llàntia.

En resum, un acte més, íntim, dels que, fent honor a l’amistat, sol programar l’Agrupació. Amb senzillesa i sembrant per al futur. S’intuïa, de tot plegat, que passat l’estiu tornaran emprendre assajos i activitats, ben orientat, principalment, de cara a un desembre que es preveu pletòric. I és que la seva llàntia, per sort dels igualadins, no s’apaga.

(Article de TRASPUNT publicat  a l'Enllaç nº529 del 26-07-2012)