dijous, 22 de novembre de 2012

Santa Cecília molt especial

El dia 22, en coincidir la festa amb dia d’assaig, la coral, la va celebrar d’una manera senzilla i cordial.

Es van comentar actuacions passades i es parlà de futures, entre les quals, el 2 de desembre presentaran la XVI Trobada de Corals en Salutació del Nadal a l’església de la Sagrada Família, el dia 9 actuaran al Papiol i el 16 a Perpinyà. I com cada any, la nit del 24 seran presents a la Missa del Gall de l’esmentada parròquia.

També s’evocà la figura del qui fou el mestre Joan Montaner (pare de l’actual director). A la coral encara hi ha components veterans que cantaren sota la seva direcció, així com d’altres més joves que ho feren en la que fou coral escolar del col·legi dels Germans Maristes.

45è aniversari de la mort del mestre Joan Montaner i Guix
 
A La Llàntia, la celebració de la festivitat de Santa Cecília sempre va envoltada d’un record especial pel mestre Montaner, perquè va morir el 20 de novembre de 1967, es va fer el funeral l’endemà dia 21 i, en fer-se tard, no se li va poder donar sepultura fins al 22, precisament el dia de Santa Cecília, patrona de músics i cantaires.

Tot i la seva prematura mort als 53 anys, en feia 35 que dirigia La Llàntia. Ha estat el director amb més llarga permanència a l’entitat i, com es diu en el llibre de la història de la coral Tres segles de cant de Josep Riba Gabarró, “amb el mestre Joan Montaner La Llàntia assolí la seva majoria d’edat, convertint-la en un brillant estel del firmament musical igualadí, una institució coneguda i apreciada arreu de Catalunya”.

Aquest llibre recorda la presència del mestre Joan Montaner al front d’altres formacions corals, de dansa o musicals. El 1944 va fundar la citada Coral dels Germans Maristes, extingida pràcticament a la seva mort. El 1951 va encetar les representacions de sarsueles del desaparegut Elenc Artístic Montserrat, que també cessaren amb el seu traspàs.

El 1964 es va fer càrrec de la Schola Cantorum i tornà a formar la Coral Mixta de la Schola Cantorum (que havia deixat d’existir), convertida posteriorment en l’avui Coral Mixta d’Igualada.

Paral·lelament, de manera puntual, dirigí obres musicals a l’Acadèmia Cots, estigué vinculat al que fou Esbart de Dansaires d’Igualada, a l’Agrupació Folklòrica Igualadina, a l’Agrupació Sardanista, al conjunt d’harmòniques Néixer i a altres entitats igualadines. També dirigí en diferents èpoques els cors La Margarida de Santa Margarida de Montbui, La Lira de Capellades, La Lira Poblense i grups de caramelles d’altres pobles de la comarca.

Lògicament, en el citat llibre hi ha referències més extenses que aporten una àmplia visió del que va representar Joan Montaner per a La Llàntia en particular i per a la ciutat en general.

L’Ajuntament d’Igualada va premiar la seva tasca concedint-li, el 16-9-1967, la Medalla de la Ciutat i va inaugurar, el 4-12-1977, l’avinguda que porta el seu nom, que fa perdurar la seva presència espiritual entre els qui el coneguérem i pot despertar l’interès dels qui el desconeixen.

(Extret de l'article de FAS / VPA publicat a l'Enllaç nº543 del 29-11-2012)

Cap comentari:

Publica un comentari