La primera referència escrita de la celebració de la Castanyada per part dels components de La Llàntia es remunta al 31 d’octubre de 1944, i es reprodueix al llibre de la historia de la coral Tres segles de cant dient que, probablement, tot i la manca d’informació prèvia, la vetllada ja s’organitzava en anys anteriors. Al citat llibre continuem llegim que “sia com sia, a partir del 1944 la trobada nocturna d’aquesta diada s’ha mantingut al llarg dels anys fins avui mateix”.
Els més veterans dels cantaires actuals recorden que, durant anys, la festa tenia lloc al teatre de la llavors Cooperativa La Victoria (avui Teatre de l’Autora, a l’Unicoop Cultural), on els responsables del ja inexistent cafè que hi havia al primer pis de l’edifici (amb entrada pel carrer de Sant Magí i des del qual es podia accedir al teatre), servien castanyes, panellets i mistela.
Posteriorment a la desaparició del cafè, la celebració, convertida en un sopar de germanor, es continuà al local social de La Llàntia (ubicat també a la Cooperativa / Unicoop). En augmentar el nombre de comensals, els darrers anys es va fer a la Sala de les golfes de l’Unicoop, però en resultar també insuficient per acollir els assistents, enguany es dugué a terme el dissabte dia 3 de novembre a la Sala d’Arts de l’Ateneu Igualadí. Com és costum, després de l’àpat tothom participà, individualment o col·lectivament (la menció de cadascun seria molt extensa), en un llarg fi de festa que inclogué poesia, monòlegs, imitacions, concursos, cants, etc.
Cal esmentar i agrair la repetida assistència de simpatitzants de la coral, entre els quals hi ha representants d’altres entitats culturals igualadines com són Coral de Santa Maria, ex Poesia Viva i Agrupació Folklòrica. És de desitjar i esperar que aquest acte, pel seu contingut social, continuï durant mots anys més.
(Article de FAS publicat a l'Enllaç nº541 del 15-11-2012)
El naixement i l'origen de l'Agrupació Coral La Llàntia és fruit d'una senzilla, però decisiva vivència: cinc joves igualadins, un capvespre de 1876, van anar a oferir una serenata a unes noies de la veïna població de Vilanova del Camí. En acabar anaren a sopar a una taverna i la mestressa els deixà una llàntia perquè tinguessin una mica de claror pel camí. En arribar a Igualada, van entrar a un cafè i allí decidiren fundar un cor que li posaren el nom de "La Llàntia".
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada