Homenatge a Josep Maria Oriol

Homenatge a Josep Maria Oriol i Murt, compositor, mestre i director del Conservatori de Música d’Igualada

Divendres, 29 de novembre a les 20h, Igualada retrà homenatge a Josep Maria Oriol i Murt, compositor, mestre i director del Conservatori de Música d’Igualada entre el 1963 i 1983. En el transcurs de la celebració s’interpretaran diverses peces seves. L’acte tindrà lloc a l’auditori de l’Escola Municipal de Música d’Igualada (EMMI) i està organitzat per la mateixa escola i per l’Institut Municipal de Cultura (IMC).

 
Vida i obra

Josep Maria Oriol i Murt va iniciar els seus estudis musicals amb 5 anys al Conservatori de Música de l’Ateneu Igualadí i, després de nou anys d’estudis, va començar la seva vida de músic professional. A partir d’aquest moment va formar part de diverses orquestres, cobles i bandes militars.

També va ser membre de diferents conjunts instrumentals de la ciutat: l’Orquestra i Cobla Triomfal, la Banda Municipal d’Igualada, el Conjunt Windsor o el conjunt Barbems. Posteriorment, a la mort del mestre Just, el suplí en la direcció de la Banda Municipal de Música d’Igualada i fou nomenat, del 1963-1983, director del conservatori.

En diferents períodes també va dirigir la Schola Cantorum, la Coral Mixta i l’Agrupació Coral La Llàntia. A més, va ser professor de música del Col·legi Mestral i president del Sindicat de Músics i Cantors d’Igualada i Comarca durant més de vint anys. Ja jubilat, va formar part de la Banda de Música d’Igualada i del Conjunt Amistat del Casal d’Avis.

En la seva llarga trajectòria musical va compondre moltes sardanes, infinitat de ballables, arranjaments per a pel·lícules i cançons, amb alguna de les quals havia guanyat premis i que van ser seleccionades pels festivals d’Eurovisió i del Mediterrani. Entre les moltes obres de Murt se’n destaquen, per a orquestra i grup musical, Adéu, Bebida fuerte (fox-swing 1965), Blanca subur (cha-cha-cha 1970), Café con leche (cha-cha-cha 1970), Cumbiando (1966), Fiesta mayor (vals-jota), La puerta abierta, Pisando fuerte, La puerta abierta (cumbia 1971), Que llueva (foxtrot 1961), Semáforo (twist 1963), Siflant bayon (per a piano i orquestra 1983), pel que fa a les sardanes, Aires d’Igualada (1967), La Sardana dels ocells i els Tres Tombs i, per a banda de música, Igualada i Ciutat d’Igualada.

(Article publicat a La Veu de l’Anoia el dia 28 de novembre de 2013)

L’homenatge a Josep M. Oriol i Murt clourà els actes de Santa Cecília

Demà divendres dia 29, a les 8 del vespre, a l’auditori de l’Escola Municipal de Música es posarà el punt i final a la programació de Santa Cecília d’enguany amb un homenatge a Josep M. Oriol i Murt, músic, compositor i exdirector del Conservatori de Música. Durant l’acte, organitzat per l’Ajuntament d’Igualada-IMC i EMMI, s’interpretaran diverses peces de l’autor.

Josep M. Oriol inicià els estudis musicals a l’edat de 5 anys al Conservatori de Música de l’Ateneu Igualadí. L’anomenaven el benjamí del Conservatori perquè durant molts anys va ser l’alumne més menut. Estudià solfeig amb Enriqueta Puiggròs i piano amb el mestre Manuel Borgunyó, estudis que continuà i acabà amb el mestre Joan Just, amb qui estudià també harmonia i composició. A Barcelona estudià flauta travessera amb el mestre Enrich Gratacós i tenora amb el mestre Josep Coll. Als 14 anys s’inicià com a músic professional i formà part de diverses orquestres i cobles, així com bandes militars. Fou membre de les orquestres Sarasate i Ceciliana de Pamplona i l’Orquestra Sinfònica de Navarra, com a flauta solista.

Quan retornà a Igualada, durant 26 anys va ser professor i director del Conservatori de Música, director de l’Schola Cantorum, la Coral Mixta i l’Agrupació Coral la Llàntia, a més de professor de música del Col·legi Mestral i president del Sindicat de Músics i Cantors d’Igualada i comarca, durant més de 20 anys. A la mort del mestre Just suplí la direcció de la Banda Municipal de Música d’Igualada. 

Era membre de la Sociedad General de Autores de España, la Federación Iberoamericana de Compositores y Directores de Orquesta de México, la Royal Academy of Music de Brussel·les, el Montepío de Autores y Compositores Españoles i la Previsión Social de Música. Ja jubilat, formava part de la Banda de Música d’Igualada i del Conjunt Amistat, del Casal d’Avis. En la seva llarga trajectòria musical havia compost moltes sardanes, algunes dedicades a la seva ciutat nadiua, com “Aires d’Igualada”, “Els Tres Tombs d’Igualada”, “Vila Claveriana”, etc. També alguna de les seves obres per a banda tenia com a lema el nom de la seva ciutat.

Va escriure infinitat de ballables, arranjaments per a pel·lícules i cançons, amb alguna de les quals havia guanyat premis i havien estat seleccionades per als festivals d’Eurovisió i del Mediterrani. Moltes de les seves obres foren enregistrades en disc.

(Article publicat a L’Enllaç dels Anoiencas núm. 588 del 28 de novembre de 2013)