26 de desembre 2011

Reeixit Poema de Nadal al Teatre de l’Aurora


La tarda de Sant Esteve fou l’escollida per l’Agrupació Coral La Llàntia per oferir als seus familiars, protectors i públic en general, una vetllada de cant que acompanyava la recitació del Poema de Nadal de Josep Ma.de Sagarra i Castellarnau.

Com feu notar en la presentació de l’acte Lleonard del Rio, enguany havia estat l’any de la coral La Llàntia per l’atorgament per part de la Generalitat de Catalunya de la Creu de Sant Jordi. A partir d’aquí tot l’any vinent serà la celebració del 135è any de la Coral. Ja hi ha projectes per a tot l’any.

Esqueia, també, el cinquantenari de la mort del poeta Josep Ma.de Sagarra. Bons auguris, doncs, per encetar la vetllada en l’edifici que acull, des de fa un grapat d’anys, “La Llàntia”. Entre el públic l’actual regidor de Cultura del Consistori igualadí, Joan Torras i l’anterior, Maria Enrich.

Feta la presentació s’alternaren els rapsodes i la coral en trams ben dosificats. El Poema de Nadal és prou extens i variat per remarcar, amb cants de nadales, les referències a la nit, els àngels i pastors bocabadats davant el pas de l’estrella, camí de Betlem. Àdhuc les referències al rabadà reticent.

Adoració Aliberch, Maria Teresa Ratera, Laura Rosich, Jaume Ferrer, Antoni Miranda i Lleonard del Rio, reeixiren en fer present, amb la seva recitació, l’aire d’aquella nit i Anna Bernadí, de la nissaga dels cantaires de La Llàntia, amb la pell, barretina i flabiol hi posà aquell punt de tendresa dels pastorets.

L’Agrupació Coral La Llàntia, amb Mònica Carvajal a l’orgue, sota la direcció del mestre Josep Montaner, feu la resta. Podríem afegir que la suma ja que de tots és sabut l’actual moment de plenitud que fa temps acompanya les actuacions de La Llàntia. Dona goig escoltar-los. Oi més quan afinen melodies nostrades com és el cas de les nadales.

Ho acabaren d’arrodonir amb el “Glòria”. Aquell que cloïa i encara clou les representacions de “Els pastorets” i en el que el mestre Montaner, en el bis final, donà entrada a les veus del públic.

La direcció del muntatge de la vetllada anà a càrrec de Jaume Ferrer i el comiat i paraules d’agraïment pel suport del públic i institucional, el feu l’actual president de l’Agrupació, Ramon Vergés.

Els rapsodes foren obsequiats amb una planta i el mestre Montaner es reservà el lliurament de la que corresponia a l’Anna Bernadí. L’aire de la nit de Nadal planà sobre l’Aurora la tarda de Sant Esteve.

Tots plegats fórem una mica criatures.

Glòria a Déu en les altures!

(Article publicat a l’Enllaç dels Anoiencs núm. 501 del 29 de desembre de 2011)



 El Poema de Nadal, de Josep Ma. de Sagarra

Dedicat preferentment als Socis protectors de la Coral, es presentà a les 7 de la tarda del dia de Sant Esteve al Teatre de l’Aurora, havent-se quedant moltes persones sense poder entrar per manca de localitats, doncs el teatre s'omplí al complet.

Com digué el president de la Coral Ramon Vergés a l’acabar el recital, La Llàntia, en arribar al 135è aniversari, va voler programar un acte diferent dels concerts habituals, escollint aquesta representació en la qual intervingueren els rapsodes Adoració Aliberch, Jaume Ferrer (a la vegada director del muntatge poètic), Antoni Miranda, Ma. Teresa Ratera, Lleonard del Rio (que també tingué cura de la presentació de l’acte) i Laura Rosich. Pel que fa a la part musical, hi hagué la participació d’Anna Bernadí amb la flauta i cants intercalats a càrrec de La Llàntia, acompanyats a l’orgue per Mònica Carvajal i dirigits per Josep Montaner.

(Article de FAS publicat a l’Enllaç dels Anoiencs núm. 502 del 12 de gener de 2012)

24 de desembre 2011

Missa del Gall 2011

La parròquia de la Sagrada Família conserva la tradició de començar aquesta missa a les 12 de la nit. Enguany, però, es trobar a faltar la vetllada poètica que durant un seguit d’anys es feia durant la mitja hora anterior.

La Llàntia hi participa ininterrompudament des del 1992. Com en anys anteriors, Josep Bernadí va conduir els cants litúrgics dels fidels i la Coral cantà diverses nadales amb Mònica Carvajal a l’orgue i direcció de Josep Montaner.

(Extrec de l'article de FAS publicat a l’Enllaç dels Anoiencs núm. 502 del 12 de gener de 2012)

23 de desembre 2011

Demà, Cantada de Nadales 2011

Com cada any, per Nadal, tothom està convidat a participar en la cantada de nadales a la plaça de l’Ajuntament d’Igualada, que enguany comptarà amb l’Agrupació Coral La Llàntia, Cor de Cambra i Cor Infantil de l’Escola Municipal de Música, Coral de Santa Maria, Coral Cors Units del Casal de la Gent Gran, Coral Infantil Els Verdums, Coral Infantil Gatzara, Coral Juvenil Xalest, Coral Merlet, Coral Migto, Coral Mixta d’Igualada, Coral Exaudio, Schola Cantorum i Capella de Santa Maria de la Tossa.

Dirigeix la Coral Infantil els Verdums, amb motiu del 40è aniversari de l’entitat.

L’acte tindrà lloc demà divendres, a les 8 del vespre, i en acabar es repartirà coca i moscatell per a tothom.

Hi col·labora: Gremi de Flequers de la Comarca de l’Anoia.

(Article publicat a l’Enllaç dels Anoiencs núm. 500 del 22 de desembre de 2011)

04 de desembre 2011

XV Trobada de Corals en Salutació del Nadal





Un aspecte concret del concert viscut el diumenge 4 de desembre a l’església de la Sagrada Família el van celebrar particularment les dones. Una bona colla de senyores involucrades en la coral ho comentaven amb agraïment en acabar-se l’acte. “És de les poques vegades que algú es recorda, públicament, de la nostra participació a l’entorn de la Coral”. Aquesta referència en el paràgraf inicial ve a tomb, doncs, d’unes paraules llegides pel presentador, en què analitzava els mèrits i l’actitud dels components de la Coral (d’ells, que canten, i d’elles que no). I les paraules dites, amb els cantaires a peu d’altar, eren les següents: “En aquests moments de crisi galopant, quan el futur esdevé fosc, quan encara no hem tocat fons, l’exemple d’aquests homes és encoratjador. D’aquests homes... i d’aquestes dones, companyes dels homes que canten, perquè elles, que no canten, accepten, estimulen i fan, en definitiva, que ells sí que ho puguin fer. Mèrit d’ells, i d’elles doncs. Dos assajos, invariables, cada setmana, amb el que representa de constància, de perdre’s vida familiar, sortir de casa a la nit no convida (a l’hivern sobretot), i d’estar disponibles sempre els dies d’actuació. Poques vegades falta un cantaire quan se’ls veu així, en formació”.

I una altra de les coses que va voler destacar el presentador era l’“actitud” dels membres de l’Agrupació. (...) “I de tot, allò que ens meravella és l’actitud. De la salutació de l’any passat a la d’avui han passat dotze mesos i moltes coses.

Una, la saben vostès. La Generalitat els va distingir amb la Creu de Sant Jordi. Però allò que ens admira, i em consta que per dins tots en senten una satisfacció immensa, és que sembla que ells no gosin airejar-ho massa. Que tenen el premi sí, però que ells s’han limitat, per aconseguir-lo, a fer, amb naturalitat, el que havien de fer: continuar una tasca de 135 anys. I aleshores hem de venir els qui no som components de la Coral, però que l’estimem molt, per dir-los: nois, que a més dels 135 anys, enguany... és el de la Creu de Sant Jordi”.

Els actes culturals que es realitzen, la vida mateixa, corre molt de pressa. Qui això escriu no sabria dir si gaires persones llegeixen l’anàlisi, els comentaris posteriors als actes.

No perquè no se’n faci cas, sinó perquè “no hi ha temps”. Altres novetats, altres ofertes, i potser a vegades altres maldecaps, fan que el passat sigui ja passat. I així, en aspectes més tècnics de l’acte cultural, s’hi passa forçosament, com a lectors, una mica de puntetes. Potser per això hem volgut destacar, principalment, aquests altres aspectes personals, reflexos anímics de les persones que, com a grup, o com a família, reflecteixin unes determinades actituds davant del fet social i cultural que s’està promovent. Encara que sigui a costa de menjar-nos l’espai de premsa que es pugui destinar a les referències al concert estricte.

Amb tot això, no volem pas insinuar que el concert no hagués reunit qualitat. Ben al contrari. Digne de la categoria dels anys precedents i que fa que els addictes omplin cada any l’església. “Església que no és pas petita”, com va recordar en unes paraules finals el rector de la parròquia, mossèn Mas. Encetà el concert, com sempre, La Llàntia amfitriona.

El seu repertori inclou cançons d’estil variat que han esdevingut clàssiques i molt popularitzades en el seu gènere. Aquell diumenge van ser la cançó d’amor Amapola, l’havanera El llop de mar, amb Josep Bernadí a l’acordió i Jaume Jürschik a la guitarra, i la napolitana Funiculí Funiculà, amb intervencions solistes de Jaume, Agustí, Joan i Josep Bernadí i Joan Ubia. I enmig intercalaren Vaixell de Grècia de Lluís Llach, en qualitat d’estrena oficial. Hi participaren Felip Calafell a la bandúrria, Joan Bernadí al llaüt i Josep Bernadí a l’acordió. Totes les cançons, amb Mònica Carvajal al teclat, adaptades i dirigides per Josep Montaner. Aquest, dirigí també les tres corals en el final, tradicional, de ”Joia en el món”, amb la Mònica al piano.

Les corals convidades a aquesta XV edició van ser la Coral Mixta L’Amarant, de Bigues, Vallès Oriental (nascuda el 1984), dirigida per Ariel Seras, i la Coral Mixta Cluster, de Dosrius, Maresme (nascuda el 2007), dirigida per Cesc Torner.

Ambdues corals, ben joves en l’historial, cultiven gèneres i interpreten peces d’estil molt diferent al de La Llàntia, però que en una trobada d’aquestes característiques es compenetren prou bé. I demostraren molta preparació, molta qualitat tècnica. I el públic també ho va apreciar. Una digníssima representació municipal, amb Marc Castells, l’alcalde, que la presidia, amb Josep Miserachs, regidor de Promoció Cultural, i els també regidors Jordi Segura i Jordi Pont. L’ajuntament oferí plaques recordatori als presidents de les tres entitats participants, i Ramon Vergés, president de l’Agrupació, obsequià a les altres dues corals amb el llibre històric de la Coral La Llàntia: Tres segles de cant XIX XX i XXI.

I com que es viu el present pensant en el futur, en Jaume Ferrer, el presentador, va fer referència a projectes de la Llàntia. Un d’ells és imminent. El preparen per al dilluns 26 de desembre al Teatre de l’Aurora. Una escenificació d’El poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra, amb sis rapsodes, i la Coral amb intercalacions musicals ajustades al poema. I més coses per a l’any vinent.

Una de caràcter extraordinari i popular, amb una celebració conjunta, pels volts de Sant Jordi, per la concessió de la Creu de Sant Jordi a les tres entitats culturals igualadines: l’Ateneu Igualadí, el Gremi de Traginers (aquestes dues ja tenen la Creu des de fa més temps) i la Coral La Llàntia. I una actuació de la nostra Coral el dia de Sant Joan del 2012 al Palau de la Música Catalana.

(Article de Traspunt publicat a l’Enllaç dels Anoiencs núm. 499 del 15 de desembre de 2014)

03 de desembre 2011

Ofrena del Ciri Votiu de Igualada a la Mere de Deu de Montserrat


Dos-cents igualadins i igualadines van assistir a la tradicional ofrena del Ciri Votiu de la ciutat a la Mare de Déu de Montserrat. Han estat especialment nombrosos els representants de tres entitats culturals igualadines, l’Agrupació Coral La Llàntia, la colla sardanista Aires Catalans i la coral infantil Els Verdums.

Aquest costum va arrencar fa gairebé cinc segles, l’any 1515, quan per a evitar una epidèmia de pesta procedent de Barcelona, els Consellers d’Igualada van decidir demanar protecció a la Mare de Déu portant-li un ciri. Actualment, aquesta tradició encara es manté viva i enguany es van omplir fins a tres autocars, que van sortir d’Igualada a les 9 del matí.

La visita a la basílica de Montserrat va començar amb una eucaristia pronunciada pel Cardenal i Arquebisbe de Barcelona, monsenyor Lluís Martínez Sistach, en motiu de la celebració del dia de Sant Francesc Xavier. En el decurs d’aquesta eucaristia, l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, es va adreçar als assistents recordant-los el perquè d’aquesta ofrena anual. Després va encendre el ciri, com a símbol de demanda de protecció per a la ciutat i la comarca.



En acabar, els assistents van ser rebuts pel Pare Abat de Montserrat, Josep Maria Soler, que els va recordar que “especialment en els actuals moments de crisi és quan més solidaris hem de ser i quan més ens hem d’abocar en l’ajuda a aquells que més ho necessiten”.


De la seva banda, Marc Castells va recordar “el fort lligam històric que sempre ha unit la ciutat d’Igualada amb la muntanya de Montserrat” i va establir un paral·lelisme entre la tradició del Ciri Votiu i la situació actual en afirmar que “si fa cinc segles el futur era incert i demanàvem protecció davant les epidèmies, avui la situació que passem és igualment adversa, malgrat que en aquest cas parlem d’economia. En qualsevol cas, no tingueu cap dubte que ens en sortirem”.


Les tres entitats presents, La Llàntia, Els Verdums i Aires Catalans, van lliurar al Pare Abat diversos presents en commemoració de la seva visita. Finalment, Aires Catalans va fer una ballada de sardanes a la plaça del Monestir.


(Text pertanyent a l’article publicat a l’Enllaç dels Anoiencs núm. 498 del 9 de desembre de 2011)