Santa Cecília molt especial

El dia 22, en coincidir la festa amb dia d’assaig, la coral, la va celebrar d’una manera senzilla i cordial.

Es van comentar actuacions passades i es parlà de futures, entre les quals, el 2 de desembre presentaran la XVI Trobada de Corals en Salutació del Nadal a l’església de la Sagrada Família, el dia 9 actuaran al Papiol i el 16 a Perpinyà. I com cada any, la nit del 24 seran presents a la Missa del Gall de l’esmentada parròquia.

També s’evocà la figura del qui fou el mestre Joan Montaner (pare de l’actual director). A la coral encara hi ha components veterans que cantaren sota la seva direcció, així com d’altres més joves que ho feren en la que fou coral escolar del col·legi dels Germans Maristes.

45è aniversari de la mort del mestre Joan Montaner i Guix
 
A La Llàntia, la celebració de la festivitat de Santa Cecília sempre va envoltada d’un record especial pel mestre Montaner, perquè va morir el 20 de novembre de 1967, es va fer el funeral l’endemà dia 21 i, en fer-se tard, no se li va poder donar sepultura fins al 22, precisament el dia de Santa Cecília, patrona de músics i cantaires.

Tot i la seva prematura mort als 53 anys, en feia 35 que dirigia La Llàntia. Ha estat el director amb més llarga permanència a l’entitat i, com es diu en el llibre de la història de la coral Tres segles de cant de Josep Riba Gabarró, “amb el mestre Joan Montaner La Llàntia assolí la seva majoria d’edat, convertint-la en un brillant estel del firmament musical igualadí, una institució coneguda i apreciada arreu de Catalunya”.

Aquest llibre recorda la presència del mestre Joan Montaner al front d’altres formacions corals, de dansa o musicals. El 1944 va fundar la citada Coral dels Germans Maristes, extingida pràcticament a la seva mort. El 1951 va encetar les representacions de sarsueles del desaparegut Elenc Artístic Montserrat, que també cessaren amb el seu traspàs.

El 1964 es va fer càrrec de la Schola Cantorum i tornà a formar la Coral Mixta de la Schola Cantorum (que havia deixat d’existir), convertida posteriorment en l’avui Coral Mixta d’Igualada.

Paral·lelament, de manera puntual, dirigí obres musicals a l’Acadèmia Cots, estigué vinculat al que fou Esbart de Dansaires d’Igualada, a l’Agrupació Folklòrica Igualadina, a l’Agrupació Sardanista, al conjunt d’harmòniques Néixer i a altres entitats igualadines. També dirigí en diferents èpoques els cors La Margarida de Santa Margarida de Montbui, La Lira de Capellades, La Lira Poblense i grups de caramelles d’altres pobles de la comarca.

Lògicament, en el citat llibre hi ha referències més extenses que aporten una àmplia visió del que va representar Joan Montaner per a La Llàntia en particular i per a la ciutat en general.

L’Ajuntament d’Igualada va premiar la seva tasca concedint-li, el 16-9-1967, la Medalla de la Ciutat i va inaugurar, el 4-12-1977, l’avinguda que porta el seu nom, que fa perdurar la seva presència espiritual entre els qui el coneguérem i pot despertar l’interès dels qui el desconeixen.

(Extret de l'article de FAS / VPA publicat a l'Enllaç nº543 del 29-11-2012)

Actuació a la Residència del Pare Josep Ma.Vilaseca

Concert a la Residència del Pare Josep Ma.Vilaseca

L’actuació es va fer el dissabte dia 17, a les 5 de la tarda, emmarcada en el 25è aniversari de l’obertura del centre. Josep Montaner, en oferir el concert als assistents que ompliren la sala d’actes, el dedicà d’una manera especial a les senyores vídues de cantaires d’èpoques passades de La Llàntia que allí resideixen, i assenyalà que sense la dedicació d’aquelles generacions anteriors no hauria estat possible la continuïtat de l’entitat fins al dia d’avui.

Com és costum, el repertori va ser molt variat i entre els cantaires actuaren de solistes Jaume Bernadí, Agustí Bernadí, Joan Ubia, amb intervencions a l’acordió de Josep Bernadí (sotsdirector de la coral) i de Felip Calafell, Jaume Jürschik i Joan Bernadí amb instruments de pua i, com és habitual, acompanyat al teclat per Mònica Carvajal i dirigit per Josep Montaner.

(Article de FAS/VPA publicat a l'Enllaç nº 543 del 29 de novembre de 2012)

Tradicional festa de la Castanyada

La primera referència escrita de la celebració de la Castanyada per part dels components de La Llàntia es remunta al 31 d’octubre de 1944, i es reprodueix al llibre de la historia de la coral Tres segles de cant dient que, probablement, tot i la manca d’informació prèvia, la vetllada ja s’organitzava en anys anteriors. Al citat llibre continuem llegim que “sia com sia, a partir del 1944 la trobada nocturna d’aquesta diada s’ha mantingut al llarg dels anys fins avui mateix”.

Els més veterans dels cantaires actuals recorden que, durant anys, la festa tenia lloc al teatre de la llavors Cooperativa La Victoria (avui Teatre de l’Autora, a l’Unicoop Cultural), on els responsables del ja inexistent cafè que hi havia al primer pis de l’edifici (amb entrada pel carrer de Sant Magí i des del qual es podia accedir al teatre), servien castanyes, panellets i mistela.

Posteriorment a la desaparició del cafè, la celebració, convertida en un sopar de germanor, es continuà al local social de La Llàntia (ubicat també a la Cooperativa / Unicoop). En augmentar el nombre de comensals, els darrers anys es va fer a la Sala de les golfes de l’Unicoop, però en resultar també insuficient per acollir els assistents, enguany es dugué a terme el dissabte dia 3 de novembre a la Sala d’Arts de l’Ateneu Igualadí. Com és costum, després de l’àpat tothom participà, individualment o col·lectivament (la menció de cadascun seria molt extensa), en un llarg fi de festa que inclogué poesia, monòlegs, imitacions, concursos, cants, etc.

Cal esmentar i agrair la repetida assistència de simpatitzants de la coral, entre els quals hi ha representants d’altres entitats culturals igualadines com són Coral de Santa Maria, ex Poesia Viva i Agrupació Folklòrica. És de desitjar i esperar que aquest acte, pel seu contingut social, continuï durant mots anys més.

(Article de FAS publicat a l'Enllaç nº541 del 15-11-2012)