dilluns, 15 d’octubre de 2001

Exposició de la Història de l'Agrupació Coral La Llàntia



Del 15 al 21 d’octubre:

EXPOSICIÓ REPRESENTATIVA DE LA CORAL

Al nostre estatge social. Carrer Aurora, 80: La Llàntia: 125 anys d’història.
Obertura pública de les nostres dependències, on es poden contemplar els estendards,
la històrica llàntia, guardons, fotografies, etc.

“La Llàntia:
No em refereixo a una simple llàntia d’oli per a il·luminar pàl·lidament la foscor. La Llàntia, amb majúscules, a la qual vull referir-me, és la que utilitzaren cinc joves igualadins avantpassats nostres l’any 1876, de retorn, després de fer una serenata a unes noies de Vilanova del Camí, per a il·luminar-se el camí i per a travessar la riera pel punt on hi havia unes passeres.
Però la Llàntia en majúscules que comento, reproduïda al programa de les festes d’aniversari, m’interessà des del primer moment, com a símbol d’un temps, d’uns igualadins amb inclinació a divertiments senzills i honrats propis d’un poble treballador i honest, que posaren, segurament sense intenció de perpetuar-se ells centúria enllà, la llavor de l’admirable coral que avui dia és l’Agrupació Coral La Llàntia.
Una Llàntia que pot contemplar-se en l’exposició que la coral té oberta al seu estatge junt amb tota una interessantíssima col·lecció de fotografies que són inapreciables documents gràfics de com eren físicament els igualadins d’aquell temps i de com han evolucionat en indumentària i forma d’ésser fins avui dia. Una història humana de la qual l’agrupació coral i els seus cantaires n’han estat, i en són, protagonistes indiscutibles.
¿És la Llàntia, doncs, que hi ha allí, l’autèntica que utilitzaren després d’aquella serenata del 1876, els cinc fundadors de la coral? Josep Asbert, avui president de l’entitat, em comentà que sembla que sí, i com a tal la conserven ben protegida dins d’una urna de vidre. Llàntia que la tenia, com a ferro vell, el drapaire Josep Noguera (el Nano), i en deia que era la dels fundadors de la coral. Suposició certa o no, fou així fins que la veié l’antiquari barceloní Sr. Monés, el qual s’adonà que per si mateixa ja era, a més de peça possiblement històrica, també antiga i poc corrent en l’aspecte artesanal. Sobresortia. L’antiquari informà d’ella a la propietària del Bar Amèrica i aquesta, en fer-la seva, la lliurà posteriorment a la coral en motiu de celebrar els seus 110 anys d’existència.
La Llàntia, diguem-ne fundadora, es reprodueix a la portada del programa del 125 aniversari. És artesania de filferro treballada, diríem, semblantment a un modernisme popular d’espontània construcció. A cada costat té compartiment com a gàbia de petites aus. Allí a l’exposició es veu ennegrida i no té la il·luminació interior que faci lluir el colorit transparent de les parets. Fa suposar, aquesta possibilitat d’usar-se acolorida, que era inicialment peça ornamental d’aquells anys en els quals Vilanova i Igualada eren petites viles de vida austera i camperola. La Llàntia, avui, és peça valuosa en història i antiguitat. Possiblement sense el protagonisme dels cinc fundadors de la coral, avui d’aquesta Llàntia potser no se’n parlaria en restar endreçada a l’armari d’algun col·leccionista d’antiguitats”.
(Amadeu Caballé, a la columna “Del carrer” de l’Enllaç del 25-10-2001)

Cap comentari:

Publica un comentari