L’últim diumenge de març, el dia 26, La Llàntia es va desplaçar a Cabrils convidada per la Coral La Concòrdia, formació a veus mixtes d’aquella bonica població, per tal de prendre part en el Concert de Primavera, que es celebrava conjuntament amb dues altres agrupacions.
Va encetar el concert l’amfitriona La Concòrdia, en salutació de benvinguda a les corals foranies, amb la interpretació de tres composicions que van ser acompanyades al teclat per Albert Català i dirigides per Jordi Piccorelli.
Seguí La Llàntia, acompanyada al piano per Mònica Carvajal i dirigida per Josep Montaner. La coral d’homes igualadina, a més de cantar les vuit obres que constaven anunciades en va oferir una altra fora de programa per tal de correspondre els aplaudiments del públic.
Finalitzava el concert la Coral mixta Eirené de Gràcia (Barcelona), amb vuit cançons acompanyades al teclat per Toni Roca i dirigides per Víctor Frigola.
L’acte es va cloure amb unes paraules de la presidenta de La Concòrdia i de l’alcalde de Cabrils, els quals agraïren l’assistència del públic i la col·laboració de les corals convidades, a les quals lliuraren records commemoratius de la trobada.
Després, en el mateix recinte hi va haver un dinar de germanor amb els cantaires i familiars de les tres corals.
A la tarda, de retorn a Igualada, l’expedició igualadina destinà unes hores a visitar l’indret portuari del Maremàgnum de Barcelona.
Col·laboració amb els Veterans de l’Agrupació Folklòrica Igualadina
Ja es comenta en un altre espai d’aquestes pàgines el Festival que presentaren els Veterans el passat dia 2, a la tarda, al Teatre Municipal l’Ateneu.
La majoria de dansaires que hi prengueren part havien ballat en espectacles organitzats per La Llàntia, especialment quan aquesta era dirigida pel mestre Joan Montaner. Recordem entre d’altres: un Concert i l’escenificació de "Cançó d’amor i de guerra" que es feren el 1958 en homenatge al Mestre en els seus vint-i-cinc anys al front de La Llàntia; dues noves representacions, el 1964, d’aquella obra lírica (una a la plaça de l’Ajuntament en la Festa Major i al cap de dos dies a Torrelavega, Santander) i encara una darrera el 1977 en les festes de cloenda del centenari de La Llàntia; també en manifestacions organitzades per altres entitats amb les quals les dues agrupacions actuaren de conjunt, com és el cas de l’inoblidable època de les sarsueles i "pastorets" que l’Elenc Artístic Montserrat presentà al llavors Centre Catòlic; en Festivals de Cant i Dansa a la plaça de l’Ajuntament per la Fira de Setembre; en actes que es feren en diferents ocasions en recordança de Joan Montaner, etcètera.
Per tant, era just que La Llàntia correspongués als Veterans de la Folklòrica en aquesta diada de celebració dels 15 anys de la formació del grup com a tal Veterans. I la Coral ho ha fet amb ganes i amb complaença. Una de les interpretacions va ser al començament de la primera part amb l’estrena de l'"Himne de l'Agrupació Folklòrica Igualadina", cantat per La Llàntia i ballat pels Veterans, amb l’acompanyament musical de Montserrat Calafell, Mònica Carvajal, Nuska Corrià i Laia Tort. La lletra d’aquest cant la va escriure el dansaire Florenci Oliva el 1951 adaptant-la a la melodia del "Ball de les parres" però no s’havia interpretat mai; de l’arranjament musical en tingué cura Josep Montaner, director de La Llàntia, la qual, amb Mònica Carvajal al teclat va oferir tres altres cançons al començament de la segona part del festival, entre elles "’O Sole mio" que a més, comptà amb l’acompanyament de Josep Bernadí a l’acordió.
El llibre de la Història de l’Agrupació Coral La Llàntia
Un dels actes més significatius de la commemoració del 130è aniversari de La Llàntia serà la presentació d’un llibre editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat que recollirà la història d’aquesta estimada entitat. Ja hem comentat en alguna altra ocasió que encapçalats pel seu autor, Josep Riba i Gabarró, un equip de recerca informativa ha treballat a fons en aquest projecte per tal que en resulti un llibre imprescindible per a totes aquelles persones que han estat vinculades al llarg dels anys amb la Coral, però també per moltes d’altres que hi són citades pel fet que han format part d’entitats igualadines, corals, teatrals, líriques, folklòriques, etc., amb les quals La Llàntia, més o menys intensament, més o menys directament, ha conviscut inoblidables experiències que són explicades cronològicament, dia a dia, any darrera any, complementades amb profusió d'il·lustracions, en aquesta Història de La Llàntia. Es tracta, doncs, d’un llibre amb un extens i ampli contingut d’història social, artística i cultural que omplirà sens dubte un buit existent dins el patrimoni literari igualadí.
(Publicat a l'Enllaç dels Anoiencs núm. 232 del 6 d'abril de 2006)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada