A l’edat de 88 anys ens deixà Antònia Torres i Codinachs (l’Antonieta)
Diumenge passat, al migdia, moria l’Antonieta. Havia arribat als 88 anys en plenes facultats gairebé fins el darrer moment.
Els igualadins i nombrosos forans que travessaven Igualada l’havien conegut com l’Antonieta del Canaletas d’on sortí per maridar amb el mestre Joan Montaner i endinsar-se en el món de l’artesania del calçat i de la pell en el qual el pare Montaner era un mestre
No parà de feinejar en tota la vida. Del Canaletas a cal Montaner i altra volta anada i tornada sense defallir mai.
Del seu pas per la vida, sense fer gaire renou, en podrien parlar abastament els de La Llàntia. També els del teatre amateur igualadí i els del cinema. Àdhuc els de Poesia Viva d’Igualada. Quantes vetllades amb l’Antonieta exercint, a la quieta, com una mare de tots, la seva tasca de mestressa de casa que procura que tot estigui a punt i torni a quedar-hi per a una nova trobada!
Trobades tantes vegades imprevisibles a cal’s Montaner, tant dels Montaner-Torres com dels Montaner-Aliberch. Sempre, però, acollidores, acabessin a l’hora que acabessin.
Allí, invisible però eficaç, hi havia sempre l’Antonieta.
Deixarà un gran buit. Reposi en pau. La cerimònia funeral tingué lloc dimarts passat a les deu del matí a l’església de la Soledat, quin funeral fou presidit per mossèn Massana i concelebrat pels mossens Jaume Serra, rector de la Sagrada Família, i Joaquim Font. L’acte fou solemnitzat pels cants de La Llàntia, Schola Cantorum i Cor Parroquial. En acabar Jaume Ferrer pronuncià un panegíric de l’Antonieta i seguidament s’interpretà un fragment de la sardana “Antonieta” del mestre Joan Montaner, i tots plegats entonaren “El Virolai”. El Penó de la Llàntia rendí homenatge a la difunta la qual anava habillada amb la brusa que lluí quan fou padrina de la Senyera de La Llàntia.
L’enterrament tingué lloc seguidament.
El nostre condol als seus familiars i especialment a Josep Montaner i Adoració Aliberch.
S.B.G.
(Publicat a l'Enllaç dels Anoiencs núm. 245 del 6 de juliol de 2006)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada