Amb dues colles més, l’Orfeó Gracienc de Barcelona i l’Esbart "Rosa d’Abril" de Castellterçol, els Veterans de l’Agrupació Folklòrica Igualadina van celebrar amb un espectacle de música, dansa i poesia, el seu quinzè aniversari. Poesia Viva i la Coral la Llàntia, entitats igualadines, també van col·laborar en l’espectacle que es va celebrar diumenge al Teatre de l’Ateneu.
Els Veterans de l’Agrupació Folklòrica Igualadina van oferir diumenge una vetllada que —literalment ho podríem dir— és per a la història. Possiblement ni ells no sospitaven aquests bons resultats, que van superar allò que se’n diuen les previsions de la pròpia empresa.
Començà la cosa amb un fet evident, i és que, amb una publicitat més aviat escassa, van pràcticament omplir l’Ateneu. Potser va ser degut a allò a què es referí Jaume Ferrer amb bon sentit de l’humor, en dir que els organitzadors atribuïen l’èxit de l’Ateneu ple, a la gràcia de la taquillera en convèncer la gent, taquillera que en aquest cas especialíssim era la M. Dolors Mateu la qual havia manifestat que "em deleixo per ballar, però com que no podia anar a assajar, em van posar a fer de taquillera".
Els Veterans celebraven, oficialment, quinze anys de vida com a tals.
Els Veterans es van superar
Diríem que els Veterans d’Igualada es van superar a sí mateixos, van treure el millor de les seves forces, i van oferir una petita-gran exhibició.
Participaren algunes entitats convidades. Dues de dansa, foranes, també de veterans. Els de l’Orfeó Gracienc de Barcelona ("Contradansa de Barcelona", "La dansa d’Arenys de Mar" i "Ball de garlandes"). I l’Esbart "Rosa d’Abril" de Castellterçol ("La Quadrilla de Martorell", "El Parado de Valldemossa" i "El Ballano de Salardú"). Magnífics, d’una exquisida sensibilitat i elegància de formes. I les dues agrupacions, junt amb la igualadina, van interpretar el Ballet de Déu de l’Anoia (o el ball de les deu, o aneu a saber), com amb prou gràcia, en aquest cas l’Adoració, va embolicar el joc de paraules a l’hora de la presentació.
Estrena d’un himne datat del 1951
La Coral igualadina de "La Llàntia" va ser una altra de les entitats participants. Es troben en plena activitat i en un bon moment artístic. Feia vuit dies que havien actuat, amb èxit, a Cabrils, al Maresme. I tres de les peces del seu repertori es van interpretar a l’Ateneu: "El saltiró de la cardina", "’O sole mio" i "Islas Canarias". El treball persistent, acurat, del director Josep Montaner -com van recalcar en presentar-los- s´hi nota, i s’hi nota molt. Ja de bon principi, en començar l’espectacle, La Llàntia havia estrenat un Himne de l’Agrupació Folklòrica, datat del 1951, original de Florenci Oliva (el qual també ballà el diumenge).
També Poesia Viva -en un moment dolç de la seva trajectòria- hi participà. Adoració Aliberch i Jaume Ferrer recitaren, i Lleonard del Rio, membre també del grup poètic, va escriure expressament "Als Veterans de l’Agrupació Folklòrica Igualadina" (que Jaume Ferrer recità al final), i dues de les produccions anteriors de Del Rio, van ser declamades abans per l’Adoració: "L’amistat" i "La Dansa". En Jaume i l’Adoració van ser els presentadors de l’acte en general, i van predisposar el públic, des del començament, amb el to que van saber emprar. No és gens fàcil enfrontar-se a una presentació digna, digníssima, amb calculades espurnes d’humor, que és quan hi ha el perill de no arribar o de passar-se.
Unes paraules, cap al final, de Ferrer, recollien l’esperit de l’acte: "La festa, de mica en mica, es va acabant. La música, d’aquí a una estona, deixarà d’escoltar-se, uns marxaran cap a Barcelona, altres a Castellterçol, i tothom a casa seva. S’apagaran els focus, aquests focus amb què tant somniaven els amics i amigues Veterans de l’Agrupació Folklòrica Igualadina quan preparaven la celebració dels seus quinze anys. Aviat tot serà un record. Només un record. Només?. Aquesta mena de records, a l’edat d’ells, i a la de molts de vostès, i a la meva, són engrunes de vivències reals que també omplen vides. Això d’avui quedarà difús, però viu encara, present, dintre els espais globals de la vida. "Te’n recordes?", ens preguntarem d’aquí a uns anys. Són, sí, engrunes de vida. Són els passos que anem teixint d’una història que només és nostra".
Joan Bernadí, President de l’Agrupació Folklòrica Igualadina, i Carles Tarrida, regidor de Cultura de l’Ajuntament clogueren l’acte amb unes paraules, ajustades i precises, i amb un repartiment de records, flors i altres coses. Van ser per a tres noies que van intervenir amb instruments musicals a l’hora de l’Himne, al principi de la festa: Montserrat Calafell ho recollí en nom de totes, perquè les altres dues no eren a la sala. Per a Mònica Carvajal i Josep Bernadí de La Llàntia, Pepita Servitge la qual tingué cura dels vestits dels Veterans, i per a la senyora Montserrat Lázaro, antiga directora dels Veterans igualadins, per a Marià Miquel antic director, i finalment per Rosa M. Díaz, l’actual directora. Tots reberen els detalls de les mans del jovent de la Folklòrica, nenes i nens, que han de ser el futur de l’entitat. La directora d’aquests menuts, Mariona Miquel, havia llegit abans una adhesió a l’acte.
Carles Tarrida lliurà unes plaques- record als presidents o directors de Poesia Viva, de l'Agrupació Coral La Llàntia, dels Veterans de l’Orfeó Gracienc de Barcelona i dels Veterans de l’Esbart Rosa d’Abril de Castellterçol. La festa -un darrer encert- acabà amb unes danses participades pels grups de dansa, gent de la coral, col·laboradors, tothom qui volgués ésser-hi des de l’escenari, amb música vuitcentista de fons. Enhorabona.
Traspunt
(Publicat a l'Enllaç dels Anoiencs núm. 232 del 6 d'abril de 2006)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada