La nit del dimecres, dia 31, La Llàntia va celebrar, un any més, la castanyada col·lectiva. Al seu local social, a l’edifici d’Unicoop, hi van acudir molts membres de la coral, amb familiars i amics. També representants d’altres entitats culturals, com els Veterans de l’Agrupació Folklòrica Igualadina, Cor Parroquial de Santa Maria i Poesia Viva. Una seixantena de persones, més que en darreres edicions, participaren d’una vetllada lúdica i ben amical, amb entrepans, castanyes i panellets, i dolç vi per regar-ho. A destacar, enguany, la presència d’uns quants nens, que cantaren cançons infantils de la diada.
Cal assenyalar que, aquesta vegada, hi assistí el jove Joan Ubia, i familiars: el noi, d’uns catorze anys, és la darrera incorporació, amb el seu pare, a la Coral. La presència de gent jove cantant a la coral hauria de ser llavor d’esperança per a una entitat que suma en la seva història molts anys de vida, però que també en suma ja molts entre els seus actuals components.
Com en altres anys, presentaren un fi de festa, més o menys preparat, més o menys improvisat. Aquesta vegada, s’escenificà el conte de la Blanca Neus i els set nans —uns nans interpretats amb gràcia per veterans cantors del grup— , amb la princesa, i el rei, i la madrastra, i el príncep del petó que fa ressuscitar, amb música de fons interpretada per Josep Montaner, el director de la Coral. Hi hagué també un espai —a càrrec de Jaume Ferrer— per presentar contes per a adults, d’apareguts, vampirs, fantasmes, rituals màgics, que es basaven en les històries que el divendres anterior s’havien programat a la Biblioteca Central amb el títol genèric de “Nit de difunts”. Una mena de “halloween” —costum d’importació, propi dels dies—, però a la igualadina. No hi faltaren, en acabar, els cants populars, espontanis, prou coneguts, a càrrec de la gent de la Coral.
(Article publicat a l’Enllaç dels Anoiencs núm. 259 del 9 de novembre de 2006)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada