El pintoresc barri de la Barceloneta va ser el marc en el qual, el diumenge dia 6, es passejaren els components de La Llàntia oferint diverses cantades.
La coral igualadina havia estat sol·licitada per actuar en la commemoració del 25è aniversari de l’agrupació Selectiu de Cantaires de la Barceloneta; grup que des del seu naixement ha tingut cura de la reivindicació i organització de la Cantada de Caramelles, una trobada que, a Barcelona, només se celebra en aquest barri mariner. També hi participaren vuit corals més de diferents indrets de Catalunya així com tres de Barcelona, la majoria a veus mixtes i només actives per Pasqua i per Nadal.
Les corals es concentraren a la Plaça de la Barceloneta, on tingué lloc un esmorzar de germanor. La plaça, de per sí acollidora -presidida per l’església de Sant Miquel del Port (1755) i amb una font com la de Canaletes al centre-, lluïa engalanada per nombroses banderes catalanes i per vistoses plantes i flors en finestres i balcons. Després cada coral va interpretar una composició, seguint unes paraules d’Antoni Carner, president de la Federació de Cors de Clavé, i de Carles Martí, regidor de cultura de l’ajuntament de Barcelona, el qual, entre altres coses, posar de relleu la tasca de les corals d’aficionats -encara que només actuïn circumstancialment per cantar caramelles- per la importància fonamental que aporten al manteniment de la cultura popular i tradicional, la qual, no ha de ser deixada de banda perquè no és pas incompatible amb altres manifestacions, sinó que suma i complementa la cultura catalana.
A continuació els organitzadors repartiren i guiaren a les corals per diferents indrets del barri. La Llàntia va actuar al Casal i Centre de dia de la Gent Gran i en establiments significatius com Can Ramonet, o l’Hotel Perú, enfront del Palau de Mar. No cal dir que vianants locals i forans escoltaren de bon grat les interpretacions. De retorn a la Plaça, les coral va ser obsequiades amb una llaçada que s’imposà a cadascun dels estendards i una placa commemorativa de la trobada. Casualment, els igualadins Josep Vilanova i la seva esposa Maria Marimon passejaven pel barri, i en assabentar-se que hi havia La Llàntia anaren a la Plaça per saludar als agradablement sorpresos cantaires.
F.A.S.
(Extret de l’article publicat a l’Enllaç dels Anoiencs núm. 284 del 17 de maig de 2007)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada