Dels singulars 130 anys de La Llàntia parlà Josep Riba i Gabarró a l’AUGA

Dels singulars 130 anys de La Llàntia parlà Josep Riba i Gabarró a l’AUGA i cantà La Llàntia per cloure el curs.

Josep Riba i Gabarró, historiador del CECI, tancà el curs 2006-2007 d’AUGA i ho feu resumint a l’alumnat l’experiència viscuda en la gestació del llibre que edità l’Agrupació Coral la Llàntia amb motiu dels seus 130 anys d’existència.

Remarcà Riba Gabarró els antecedents corals significant que des del 1829 existí a Igualada la Coral Apol·lo i com a mitjans del segle XIXè conegueren Josep Anselm Clavé al qual invitaren a venir a Igualada. Aquest ho feu el 1863 i el 1872. Amb motiu de la seva mort, el 1874, el jove poeta igualadí Jaume Boloix i Canela li dedicà una poesia que començava amb “Progrés, Virtut i Amor”, lema claverià, i acabava dient que gràcies a ell: “... Si en el segle dinou sols l’obrer canta, ta fillada, en el segle vint, serà geganta i una massa coral serà tot Catalunya”.

Una segona singularitat de “La Llàntia” és la d’haver assolit els 130 anys. Per davant, doncs, de la Coral Apol·lo 106; el Cor Parroquial de Santa Maria, 68, a l’igual que la Schola Cantorum; les corals dels Germans Maristes i Mares Escolàpies, 63; la Coral Mixta de la Schola Cantorum, 52; els Puericantores de la Pietat, 44: la Coral Gatzara, 38; la coral Els Verdums, 36 i la Coral Xalest, 33. Seguint una llarga llista de corals que no arribaren a aquestes fites.

Una tercera singularitat fou el seu naixement. El 1876, el grup de 5 joves xerinolaires igualadins que cantaven pels balcons i finestres de les noies, anaren a Vilanova. Eren: Agustí Carbonell, Jaume Elias, Antoni Orpi i Càndid i Simó Ribera. En fer-se fosc, després d’una tronada, Teresa Estruch, mestressa de la taverna de Cal Gabarró, els deixà una llàntia per veure-s’hi a la tornada. Encara feren ressopó a la taverna de Cal Fangas, a la Rambla, si fa  no fa a l’actual Foment. Penjaren la llàntia en un arbre i es posaren a cantar. Així nasqué La Llàntia. Els seus cantaires progressarien molt i ràpidament i els trobem ja a la inauguració de l’enllumenat amb gas i l’obertura del nou edifici, el 1883, de l’Ajuntament. Al cap de 10 anys a l’arribada del ferrocarril on tornarien en celebrar, el 1993, el centenari.

Esmentà Riba Gabarró com havia afectat als cantaires igualadins el trencament del 1936-1939 i com La Llàntia s’aixoplugà, en no poder tornar a La Lumbrera ni a la Bandera Negra, al Cafè Orient i d’allí a la Cooperativa, on encara s’hostatja. Al llarg dels seus 130 anys la coral només ha tingut 16 directors amb una influència remarcable de Joan Montaner i Guix que la dirigí des del 1933 al 1967 quan morí, prematurament i amb gran sentiment popular i dels cantaires, als 57 anys. Cità sentides paraules dedicades al plorat mestre per part de Salvador Valls, president de La Lira de la Pobla de Claramunt, que també havia dirigit el mestre Montaner.

Actualment l’Agrupació Coral la Llàntia la dirigeix el seu fill, Josep Montaner i Torres. Ja fa 14 anys. Esmentà el conferenciant les distincions rebudes per la coral al llarg dels anys. Entre elles la Medalla de la Ciutat al Mèrit Artístic, el 1964; la del Mèrit Claverià en el centenari el 1988; l’atorgament del seu nom al carrer Coral la Llàntia, el 2001. Els seus cantaires han sortit de totes les capes socials i han tingut bones relacions amb les altres corals igualadines.

Una altra singularitat ha estat la de tenir al llarg dels anys 3 senyeres. La primera el 1880, la segona el 1936 i la tercera i actual el 1986. Totes sufragades per subscripcions populars. Aquí Riba Gabarró desgranà, com a bon historiador, tota mena de detalls de les senyeres i els concursos per a dissenyar-les. També llegí una carta de Mn. Josep Còdol i Margarit en ocasió de la missa a l’aire lliure amb motiu del 110è aniversari de La Llàntia.

Acabà fent referència al 130è aniversari i la publicació del llibre històric, del qual n’és autor, com a darrera singularitat bo i donant pas a la Coral que ja estava disposada a cantar per l’alumnat d’AUGA i desitjant que ho pogués fer molts més anys.

El programa que interpretaren els cantaires de l’Agrupació Coral la Llàntia, sota la direcció del mestre Josep Montaner i l’acompanyament al teclat de Mònica Carvajal, fou: “El saltiró de la cardina”; “Soldado de Nàpoles”, actuant com a solista tenor, Jaume Bernadí; “Granada”; “O sole mio”, amb Josep Bernadí a l’acordió; “Islas Canarias” i el “Brindis del 130è aniversari” en el que actuà com a baríton solista Josep Bernadí. Un brindis que fou seguit amb molta expectació per l’alumnat que corejà diversos passatges i que no parà fins fer-lo bisar una i altra vegada. En acabar els cantaires foren obsequiats individualment per AUGA.

L’alumnat, en acabar, com a premi a l’atenció al curs, fou obsequiat amb menuts cactus els quals, ben regats, poden fer-se grans.

(Article de S.B.G. publicat a l’Enllaç dels Anoiencs núm. 290 del 28 de juny de 2007)