Les formacions corals i musicals igualadines, cadascuna dins la seva especialitat, tenen en general un gran nivell de qualitat. La Llàntia, cultivadora del cant popular, n’és una d’elles. Com va escriure en una ocasió el qui fou historiador i cronista oficial de la ciutat, el senyor Antoni Carner, la trajectòria de La Llàntia esdevé un art: “Art popular?, naturalment, art popular, millor dit, art social. No es tracta pas d’art capitalista o d’art proletari. Es tracta d’art per a tothom, no per a cercles selectes limitats; es tracta d’art amb un objectiu perfectament clar i concret: l’art que contribueix a elevar el nivell cultural del poble, l’art que és un vehicle de progrés i de civilització”.
És aquest art popular, aquest art social, el que La Llàntia ha preservat i defensat amb el pas del temps, vivint èpoques tal vegada unes més esplendoroses que altres, però lluitant sempre sense defallir per tal d’assolir la màxima dignitat en la seva singladura. I dins les corals d’afeccionats sense coneixements musicals que fomenten aquesta vessant, La Llàntia té un lloc ben destacat entre les millors de Catalunya.
Així doncs, no es estrany que les seves actuacions siguin ben acollides, com és el cas del concert a Carme. Els cantaires igualadins, acompanyats al teclat Mònica Carvajal i sota la direcció del senyor Josep Montaner, obtingueren un nou èxit amb la interpretació de diverses obres catalanes (també oferiren dues cançons napolitanes en recordança de Luciano Pavarotti), finalitzant el concert amb el Brindis del 130è aniversari de La Llàntia, original de Josep Montaner. El públic, que omplí de gom a gom l’església, els aplaudí llargament i a peu dret. L’acte es va cloure cantant coral i assistents amb entusiasme Els segadors. I les felicitacions continuaren a nivell personal als components i director de La Llàntia mentre sortien de l’església.
(Article de F.A.S. publicat a l’Enllaç dels Anoiencs núm. 298 del 20 de setembre de 2007)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada