És un d’aquells actes culturals pre-nadalencs que, d’estroncar-se, es trobaria a faltar. Des del 1997, són onze vegades de concert i d’església plena. Era la tarda del diumenge, 2 de desembre. Les corals convidades van ser “El Llessamí” de Sant Vicenç dels Horts, i “Ara i sempre” de Vinçà, del Conflent, a la Catalunya Nord. La Coral La Llàntia, com sempre en aquestes “salutacions”, va estar al costat dels convidats i va intervenir en primer terme. Presentà la sessió Jaume Ferrer, en aquesta ocasió en nom del Consell Parroquial i també de La Llàntia.
Així com els cors visitants van cantar vuit peces cadascun, La Llàntia, per fer un programa ajustat que no ultrapassés el temps establert, en va oferir només quatre. Dirigits per Josep Montaner, amb acompanyament musical de Mònica Carvajal, presentaren “La nit de l’amor” d’Enric Morera i Santiago Rusiñol, “Amapola” de José María Lacalle, “Paraules d’amor” de Joan Manuel Serrat, i la “Marxa heroica” de la sarsuela “Cançó d’amor i de guerra”. Aquesta vegada la seva actuació va tenir l’afegitó de moviments “escènics” molt adients i estudiats, com va ser, en les darreres estrofes de “Paraules d’amor”, la baixada dels cantaires des de l’altar, pels passadissos laterals fins al capdavall de l’església, i tornar a pujar tot seguit amb una mena de formació militar per interpretar la “Marxa heroica” de la sarsuela catalana.
La Societat coral “El Llessamí”, de Sant Vicenç dels Horts, de veus mixtes, havia vingut fa sis anys, dia per dia, per actuar en el mateix marc en una de les pretèrites “salutacions del Nadal”. Recordem que la seva participació ja va ser aquell any molt ben rebuda, però ens sembla que enguany han assolit encara un major nivell. Van cantar “La balada d’en Lucas”, “Muñequita linda”, “Begin the Beguine”, l’espiritual negre “Good News”, “Campana sobre campana”, “Un roseret eixia”, el “Nadal” de Bibiloni i “Santa Nit”. En els darrers compassos de la seva exhibició, una cantaire, des del micròfon, sobre la música, va aprofitar per felicitar el Nadal a les altres corals i públic. Dirigí tot el programa David Pastor. O sigui un director, i no dos com figurava erròniament en el programa de mà. “No en necessiten dos, estan contents amb el que tenen”, digué el presentador, amb un somriure, en desfer l’error del programa. També recordà que La Llàntia, fa anys que guanyà un concurs de cant organitzat per la Coral “Jazmín” --abans de Llessamí es deien Jazmín--, i Ferrer aprofità per agrair en nom de La Llàntia el premi que a Sant Vicenç dels Horts atorgaran a la coral igualadina ¡cinquanta anys enrera!.
La Coral “Ara i sempre”, de Vinçà, dirigida pel P. Daniel Codina, de Cuixà --una formació laica, amb components de diverses poblacions de l’entorn--, clogué el torn de corals, també amb una actuació de prou qualitat i simpatia. Simpatia corresposta pel públic, el qual valorà a més les hores de viatge (sobretot les del retorn, de nit i tard), i aplaudí amb entusiasme les vuit peces que cantaren, també a veus mixtes. “Salm 89”, dos espirituals negres: “Steal Away” i “Jacob’s Ladder”, “Dans una étable obscure”, “Quand l’enny facheux”, “Cohors generosa” i “Il faut partir”. Acabaren amb “Jovenívola” de Lluís Millet. La relació d’”Ara i sempre” amb La Llàntia és molt recent: van coincidir en un concert a Saint Genís des Fontaines el 28 d’abril proppassat.
Les tres corals, dirigides per Josep Montaner, amb acompanyament musical de Mònica Carvajal, cantaren per acabar “Joia en el món”, com és tradicional. Abans, el quart Tinent d’Alcalde senyor Xavier Figueres, i la regidora de Salut i Acció Social senyora Pilat Salat, en representació de l’Ajuntament d’Igualada, lliuraren unes plaques-record als presidents de les tres entitats. En el cas de La Llàntia, per malaltia del senyor Josep Asbert, hospitalitzat aquells dies, la recollí el senyor Gustau Rubio, vicepresident. Per la seva part, en Gustau lliurà, a les corals convidades, el llibre històric de La Llàntia publicat fa uns mesos.
És admirable que, sense subvenció expressa, La Llàntia pugui oferir cada any a la ciutat, de franc, un espectacle d’aquesta envergadura amb tant moviment de gent. I és que l’amateurisme, tan arrelat a la cultura catalana, és capaç de fer miracles. També a Igualada, tot i que La Llàntia potser agrairia més ajudes públiques que li aplanessin un xic les pujades del camí.
(Article de TRASPUNT publicat a l’Enllaç dels Anoiencs núm. 310 del 13 de desembre de 2007)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada