La veneració de la imatge acabada la processó va aplegar milers de fidels
A la tarda es va celebrar la processó. Acompanyaren la imatge centenars de fidels, i molts més, van seguir el seguici com a públic, amb un temps que es va anar inestabilitzant -tot i la bonança de la jornada- però que va respectar completament la realització d’aquest emotiu acte. El recorregut fou: Santa Maria, plaça de l’Ajuntament (on es va cantar el Crec en un Déu), carrers Argent i García Fossas, rambles de Sant Isidre i General Vives, carrer de Sant Jordi, plaça del Rei, carrer del Roser, plaça de Pius XIIè, i carrer de Santa Maria.
Després de la creu processional, van sortir les banderes i estàndards de les següents entitats i institucions: Schola Cantorum, Coral de Santa Maria, Gremi d’Electricitat; Confraria de Jesús Nazareno, de María Santísima de los Dolores y del Santo Entierro (dues banderes); Agrupació Folklòrica Igualadina, Associació de Veïns dels carrers de Santa Caterina i Carme; Comissió de festes del Barri de la Font Vella; Col·legi Mare del Diví Pastor; Gremi de Blanquers; les dues banderes de l’Antic Gremi de Traginers; Coral Cors Units, Casal de la Gent Gran, l’Agrupació Coral La Llàntia i el Gremi de Músics i Cantaires. Després venia el tàlem, amb la imatge del Sant Crist d’Igualada, amb la presència del Sr. Bisbe de Vic, els rectors i la clerecia. Van poder portar la imatge del Sant Crist el Sr. Bisbe, els rectors d’Igualada i els sacerdots nadius d’ací. Enguany no hi hagué participació de la banda municipal, però si que al llarg de tot el recorregut hi hagué un potent sistema musical. Cloïa el seguici processional, que va fer l’habitual parada a l’església del Roser -on el 20 d’abril de 1590 ocorregué el prodigi de la suor de Sang- la bandera i els Priors del Sant Crist d’Igualada.
Acabada la processó, probablement l’acte més emotiu del dia, que és la veneració pública de la imatge del Sant Crist amb la participació de milers de fidels, que van omplir fins a vessar la Basílica de Santa Maria. Un riu de gent va venerar l’Espòs de Sang dels igualadins, acompanyats del cant del Cor de Santa Maria. El crucifix igualadí era aguantat pels pares escolapis nadius de la nostra ciutat, Josep Maria Morros i Salvador Riera durant la llarga estona de la veneració. Acabà el dia amb una nova missa, en aquest cas presidida pel Pare Bernabé Dalmau i Ribalta, també igualadí. La festa es va cloure dimecres amb la missa que es va oferir en sufragi dels dos benedictins igualadins de Montserrat abans esmentats.
(Article publicat a l’Enllaç dels Anoiencs núm. 324 del 28 de març de 2008)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada