Els cantaires hi posen cor i passió. I en Josep Montaner i Torres fa la resta, que és molt. Aquest diumenge, 14 de desembre, l’església de la Sagrada Família, plena a vessar, acollí famílies corals, com ho fa cada any des d’en fa dotze, gràcies a la constància organitzativa de l’Agrupació Coral La Llàntia. Enguany, a més a més, hi havia un dominant motiu afegit: un recordatori pòstum a Josep Asbert i Mestres. El presentador va tenir cura de recordar que, des de l’edició de l’any passat fins ara, hi va haver dues baixes més per la mort de cantants: Jaume Vidal i Vilamajó i Josep Llordés i Montagut.
Si en la “Salutació al Nadal” de cada dotze mesos La Llàntia hi posa sempre ganes, la fe i les ganes es notaven amb escreix aquest dia. Tenien un deure amb la persona que els havia presidit durant quinze anys i que ja no hi serà més. I es van superar. Per altra banda, no és cap sorpresa. Aquests darrers temps, La Llàntia ha fet un salt qualitatiu important. La mà del mestre s’hi nota i la quantitat i profunditat dels assajos produeix fruits. Aquest dia van oferir tres peces. Només tres (que van ser poques), a fi de deixar pas a les dues corals foranes. Les tres peces van tenir el segell de la novetat dintre les parets d’aquella església, i venien carregades de motivació.
La primera, la van començar a cantar pujant des del fons del temple. Es tractava d’un cant de caramelles: “Tan bon punt naixia el dia”, lletra de mossèn Josep M. Borràs i Codina i música de Joan Montaner i Guix. L’escolliren, bàsicament, per ser la primera cançó potser que va cantar Josep Asbert amb La Llàntia o, si més no, la causant del seu ingrés a la Coral ara fa uns cinquanta anys, com va explicar el presentador. Aquest, també va ressaltar el fet que de mossèn Borràs, autor de la lletra, s’acaba de celebrar, aquest 2008, el centenari del seu naixement.
La segona, “Maria, marí”, és una cançó napolitana que la Coral ha acabat d’incorporar. Per tant va ser, en aquest sentit, estrena absoluta. És una d’aquelles melodies clàssiques de la música popular italiana, que han interpretat cantants de la solvència d’en Mario Lanza, Pavarotti o Josep Carreras, per exemple. Tant en l’anterior interpretació, com en aquesta i la següent, Mònica Carvajal acompanyà al teclat i Josep Bernadí a l’acordió.
La tercera va ser “La cançó del capità”. Una peça amb ritme, divertida, amb lletra de Joan Soler i música de Joan Figueras. Hi ha una història al darrera, i és la forma -no explicada explícitament- de com Josep Montaner conegué aquesta obra per a solista en la versió original, i com no va parar fins que connectà amb l’autor de la música per demanar autorització a fi de fer-ne un arranjament coral, a la qual tasca es dedicà Montaner amb entusiasme. El positiu resultat és a la vista, i sobretot a l’oïda.
En aquesta XII edició intervingueren la Societat Coral “L’Àncora” de Tarragona i l’Escolania i Capella de Cantors del Sant Crist de la Sang, de Reus. Són cors mixtes dirigits per una mateixa persona: Sílvia Virgili i Guinovart.
Hi hagué diverses intervencions protocol·làries al final, les de cada any en què s’ofereixen plaques recordatori a les corals participants per part de l’Ajuntament, i les especials d’enguany en memòria de Josep Asbert i Mestres, dirigides a la seva vídua, Ramona Just. Anaren a càrrec de Ferran Gil, substitut d’Asbert en el càrrec de Delegat de les Corals d’en Clavé de la demarcació del Baix Llobregat i de l’Anoia, i d’Antoni Carner, president de la Federació de Cors de Clavé. Particularment emotiu el lliurament que féu Ramon Vergés, actual president de La Llàntia, d’una fotografia ampliada i emmarcada de Josep Asbert corresponent a un homenatge íntim que li va fer l’entitat l’any 1996. També Maria Enrich, regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Igualada, oferí una placa especial a la vídua en memòria del president que morí.
Es clogué amb la interpretació de “La Vall del Riu vermell”, conjunta de les tres corals, dirigides per Josep Montaner, amb acompanyament al teclat de Mònica Carvajal. Per les especials circumstàncies d’enguany s’escollí aquesta peça, quan tradicionalment d’acabava amb “Joia en el món”. El públic aplaudí molt, però molt a La Llàntia, i molt generosament a tothom, i es va quedar amb ganes de propers concerts, individuals, de La Llàntia. Un nou tast serà la propera missa del Gall a la Sagrada Família.
Presentà Jaume Ferrer i Piñol.
(Article de Traspunt publicat a l’Enllaç dels Anoiencs núm. 358 del 18 de desembre de 2008)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada