L’Agrupació Coral La Llàntia presentà, el diumenge dia 13, la seva “Salutació del Nadal” en versió 2009. El marc, com sempre, el de l’església de la Sagrada Família, i un ple a vessar també com de costum. Els convidats, aquesta tretzena vegada, van ser l’Orfeó de Sant Llorenç de Cerdans i el Grup Vocal V-9 de Viladomiu Nou.
Jaume Ferrer presentà l’acte i va fer notar, tot i l’èxit d’assistència, una doble inquietud. Una, la necessitat d’animar a nous possibles cantaires per reforçar el veteraníssim Cor igualadí: “La gent es fa gran, i cal renovació”, digué. Els qui hi entrin, afegí, “descobriran, per dins, un extraordinari grup humà”. I segona inquietud: l’aspecte econòmic. Aquests concerts sempre han estat gratuïts i així es vol seguir, però l’Agrupació demana socis protectors, que per una quota anual de 15 euros ajudin al manteniment de les despeses de tot l’any. La Llàntia només té, en casos molt puntuals, algunes ajudes externes d’organismes i entitats properes a la cultura, i els ofega el dia a dia. En el programa de mà incloïen uns targetons per a la inscripció. Caldrà veure en dies successius el resultat de la campanya.
Quan els coristes de La Llàntia es situaren a peu d’altar, Ferrer comentà que la Parròquia de la Sagrada Família edita des de fa dotze anys un Full Informatiu. En el núm. 1, l’any 1997, s’anunciava el primer Concert de Nadal d’aquesta entitat i en el núm. 100, publicat avui dia 13, s’anunciava ja el concert número 13 “en salutació del Nadal”. I afegí que, precisament, en aquest número 100, en fer una referència a col·laboradors de la parròquia que han traspassat en aquests darrers dotze anys, figura el recordatori de Josep Asbert i Mestres, president de La Llàntia i feligrès de la parròquia, que morí l’any 2008, que sempre havia col·laborat -ell i l’entitat representada-, en actes realitzats en aquesta església.
La Llàntia cantà tres peces. Per primera vegada, en concert a Igualada, s’oferí “La pastora”, una sardana amb lletra popular que el mestre Joan Montaner havia composat per a la Coral dels Germans Maristes, coral fundada pel mestre l’any 1944 i que s'extingí pràcticament a la seva mort el 1967. La interpretació va ser una perfecta simbiosi entre música i lletra. Com a segona peça, cantaren “Guadalajara”, d’estrena en la seva versió coral, en una adaptació de Josep Montaner, l’actual director. Una cançó del gènere llatinoamericà, encomanadissa, igualment ben resolta per la coral. Cal destacar virtuosos jocs de dits de la pianista Mònica Carvajal.
I acabaren els igualadins amb “La cançó del capità”, estrenada l’any passat en el dotzè concert nadalenc a la mateixa església. La repetició, que no solen fer en anys consecutius, era perquè l’any passat estava convidat a l’estrena l’autor de la música, Joan Figueras, professor a l’Escola de Música de La Garriga. No va poder venir aleshores i sí enguany, acompanyat de la seva esposa. En Montaner en va fer, de la melodia, aquesta versió coral i li plaïa d’oferir-la a Joan Figueras. Els cantaires i solistes van estar magnífics, i fins i tot el senyor Figueres es va afegir a la coral en la repetició de la darrera estrofa. Els aplaudiments foren espontanis i llargs.
El segon grup que intervingué va ser l’Orfeó de Sant Llorenç de Cerdans, en un programa més extens perquè sempre se sol donar més temps a les corals convidades. Des de la Catalunya Nord vingué aquest Orfeó fundat el 1865, o sigui amb 145 anys de singladura coral. És un grup que acull coristes de zones geogràfiques i lingüístiques molt diverses i que tot i venir de França canta sempre en català, segons manifestaren. Ens digueren, en acabar, que aquesta vegada hagueren de lluitar amb un problema imprevist: no van poder viatjar sis i set puntals, per indisposicions i altres circumstàncies. Gairebé pensaven de suspendre la visita, però van preferir venir. Potser sí que aquestes baixes influïren, però cal agrair-los la presència, que serà corresposta l’any vinent per La Llàntia, la qual cantarà a Sant Llorenç de Cerdans.
I el tercer conjunt va ser el Grup Vocal V-9 de Viladomiu Nou, una antiga colònia tèxtil del municipi de Gironella, comarca del Berguedà. Un conjunt vocal afinadíssim, que captà de seguida l’atenció del públic i clogué la trobada amb una enorme dignitat. El seu lema és: “Gaudir cantant i amb varietat”. I certament és així, es veia que gaudien -i feien gaudir- i la varietat era fora de dubte: populars catalanes, una menorquina, música d’Emilio Dublanc amb “El último café”, un treballat “New York, New York”, i dos espirituals negres, als quals, el públic, contagiat, s’afegí.
I just abans que les tres corals cantessin de conjunt “Joia en el món” (aquests concerts sempre acaben amb aquesta nadalenca), dirigits per Josep Montaner amb Mònica Carvajal al piano, es repartiren obsequis en forma de llibres històrics de La Llàntia a les corals foranes; a Josep Cruells, president de la Federació de Cors de Clavé (present a l’acte, amb la seva esposa), i a Joan Figueras, autor de “La cançó del capità”. I la regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Igualada, Maria Enrich, lliurà plaques a les tres corals participants. Jaume Ferrer s’havia acomiadat ja, tot desitjant un retrobament de públic i Llàntia en la catorzena edició, i esperant veure a peu d’altar -digué amb un somriure-, alguna cara nova en la coral igualadina sorgida de la crida d’avui.
(Article de Traspunt publicat a l’Enllaç dels Anoiencs núm. 405 del 17 de desembre de 2009)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada