Molta qualitat i estrena del Rector en el Concert de la Sagrada Família

 Molta qualitat i estrena del Rector en el Concert de la Sagrada Família

“El Concert ha estat molt bé, i l’estrena del Rector també”, vaig sentir algú que ho comentava d’aquesta manera en sortir de l’església el dia 28. Això de l’estrena del Rector és relatiu, perquè aviat farà tres mesos que es va “estrenar” en les obligacions pròpies del càrrec, però a allò que es referia l’espectador-feligrès era, sens dubte, a una estrena en públic --de paisà, diríem-- fora dels actes pròpiament litúrgics. Probablement era la primera presència de mossèn Mas, com a Rector, en un acte cultural, lúdic, un d’aquests actes reeixits i cíclics que s’organitzen periòdicament a la Sagrada Família. En aquest cas, la XIV Trobada de Corals “En salutació del Nadal”, amb responsabilitat organitzativa d’una altra entitat, com és l’Agrupació Coral La Llàntia. En les altres tretze vegades, el Rector, ja ho sabem, era mossèn Jaume Serra, i tots li estimàvem el tarannà. Per cert, el vam saludar aquest diumenge a les portes de l’església, sense que entrés al Concert perquè mossèn Jaume ens va dir que havia vingut des de Manresa per anar a votar, i que marxava tot seguit amb mossèn Joan Prat cap a Arenys de Mar per assistir a l’ordenació d’un caputxí igualadí.

Tot aquest llarg preàmbul era per comentar la intervenció de mossèn Josep Maria Mas, al final del Concert de les tres corals. En proposar-li Jaume Ferrer, el presentador, que expressés la seva opinió en relació al concert i a la seva possible continuïtat anual, el resultat fou enormement positiu. En les seves paraules, mossèn Mas va venir a dir que continuarà aquesta trobada anual mentre La Llàntia no es cansi de preparar-la i a més a més es congratulà de què haguessin escollit per marc aquesta església. I concretant una opinió sobre el concert va constatar l’excel·lent qualitat dels participants, als quals felicità, i dirigint-se a l’audiència va afegir encara una cosa més. “Us heu fixat quants idiomes han aparegut avui en les cançons?”. I en va citar una colla, potser set. I encara es deixava el llatí, cosa que  amablement i en veu audible li va recordar algú prop d’ell, amb un somriure generalitzat dels assistents, que eren molts; tants com sempre, diguem de passada. “Després diran --sentencià el mossèn-- que els catalans som excloents, i aquí tenim una mostra de què totes les llengües tenen cabuda, amb naturalitat, en les nostres manifestacions culturals”. Un comentari, en públic, ben expressiu de convivència lingüística.

He donat rellevància a aquestes anècdotes perquè crec que són simpàtiques, però veig que m’han pres espai al comentari propi de l’acte. En breus paraules afegiré, doncs, que la Coral La Llàntia es va lluir en la seva part que incloïa dues estrenes: “Muntanyes del Canigó”, una inspirada versió de Josep Montaner i Torres de la música de Rafael Martínez Valls en el preludi del segon acte de “Cançó d’amor i de guerra”, amb un solo de piano -a la sarsuela és de violí- que va brodar Mònica Carvajal. I l’altra estrena va ser “Gavina”, de Frederic Sirés, molt ben treballada per director i cantaires, amb acompanyaments, pianístic de la Mònica, a l’acordió de Josep Bernadí i a la guitarra de Jaume Jürschik.

La Coral mixta Chante Baho, vinguda del Llenguadoc/Rosselló, amb una quarantena d’intèrprets, oferiren en diverses llengües unes variades i suggestives composicions. I la Coral Americantus, també mixta, amb una vintena d’intèrprets, gent molt preparada musicalment, va fer una exhibició de cant de músiques diverses. Les tres corals van veure com el públic, lliurat al bon art, els aplaudia insistentment. Al final, les comentades paraules del Rector, i repartiment de plaques a càrrec de Maria Enrich, regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Igualada, i obsequis a les corals convidades per part de Ramon Vergés, president de l’Agrupació. I a esperar la XV Trobada de l’any que ve.

(Article de Transpunt publicat a l’Enllaç dels Anoiencs núm. 450 del 2 de desembre de 2010)