Tot i que es digui que: passat el dia passat el sant, cal celebrar especialment la Creu de Sant Jordi atorgada a l’Agrupació Coral La Llàntia -qui els ho havia de dir a aquells joves que anaren a cantar a Vilanova i tornaren amb la llàntia, oi?-, a l’odenenc Antoni Prat i Seuba i a la soprano Montserrat Figueras. Felicitats a tots i anys per fruir-ne.
Com hauran pogut deduir, l’atorgament de les Creus de Sant Jordi escapa, diria que afortunadament, a l’estat de dret. M’explicaré: la decisió de parlar de l’estat de dret a nivell d’esbarjo i sense dramatitzar vingué donada per una qüestió voltaica i de quilovats. Una creu nostrada a la qual, ben mirat, Sant Miquel és ben aliè.
Tampoc suggerí el tema la Setmana Santa, tot i que volts i quilovats, actualment, esdevinguin una creu, malgrat que a meitat del passat segle fos opinió generalitzada que l’elèctrica esdevindria la més barata de les energies. Quina visió de futur!
(Extret de l’article de Sebastià Borràs publicat a l’Enllaç dels Anoiencs núm. 470 del 29 d’abril de 2011)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada