Un aspecte concret del concert viscut el diumenge 4 de desembre a l’església de la Sagrada Família el van celebrar particularment les dones. Una bona colla de senyores involucrades en la coral ho comentaven amb agraïment en acabar-se l’acte. “És de les poques vegades que algú es recorda, públicament, de la nostra participació a l’entorn de la Coral”. Aquesta referència en el paràgraf inicial ve a tomb, doncs, d’unes paraules llegides pel presentador, en què analitzava els mèrits i l’actitud dels components de la Coral (d’ells, que canten, i d’elles que no). I les paraules dites, amb els cantaires a peu d’altar, eren les següents: “En aquests moments de crisi galopant, quan el futur esdevé fosc, quan encara no hem tocat fons, l’exemple d’aquests homes és encoratjador. D’aquests homes... i d’aquestes dones, companyes dels homes que canten, perquè elles, que no canten, accepten, estimulen i fan, en definitiva, que ells sí que ho puguin fer. Mèrit d’ells, i d’elles doncs. Dos assajos, invariables, cada setmana, amb el que representa de constància, de perdre’s vida familiar, sortir de casa a la nit no convida (a l’hivern sobretot), i d’estar disponibles sempre els dies d’actuació. Poques vegades falta un cantaire quan se’ls veu així, en formació”.
I una altra de les coses que va voler destacar el presentador era l’“actitud” dels membres de l’Agrupació. (...) “I de tot, allò que ens meravella és l’actitud. De la salutació de l’any passat a la d’avui han passat dotze mesos i moltes coses.
Una, la saben vostès. La Generalitat els va distingir amb la Creu de Sant Jordi. Però allò que ens admira, i em consta que per dins tots en senten una satisfacció immensa, és que sembla que ells no gosin airejar-ho massa. Que tenen el premi sí, però que ells s’han limitat, per aconseguir-lo, a fer, amb naturalitat, el que havien de fer: continuar una tasca de 135 anys. I aleshores hem de venir els qui no som components de la Coral, però que l’estimem molt, per dir-los: nois, que a més dels 135 anys, enguany... és el de la Creu de Sant Jordi”.
Els actes culturals que es realitzen, la vida mateixa, corre molt de pressa. Qui això escriu no sabria dir si gaires persones llegeixen l’anàlisi, els comentaris posteriors als actes.
No perquè no se’n faci cas, sinó perquè “no hi ha temps”. Altres novetats, altres ofertes, i potser a vegades altres maldecaps, fan que el passat sigui ja passat. I així, en aspectes més tècnics de l’acte cultural, s’hi passa forçosament, com a lectors, una mica de puntetes. Potser per això hem volgut destacar, principalment, aquests altres aspectes personals, reflexos anímics de les persones que, com a grup, o com a família, reflecteixin unes determinades actituds davant del fet social i cultural que s’està promovent. Encara que sigui a costa de menjar-nos l’espai de premsa que es pugui destinar a les referències al concert estricte.
Amb tot això, no volem pas insinuar que el concert no hagués reunit qualitat. Ben al contrari. Digne de la categoria dels anys precedents i que fa que els addictes omplin cada any l’església. “Església que no és pas petita”, com va recordar en unes paraules finals el rector de la parròquia, mossèn Mas. Encetà el concert, com sempre, La Llàntia amfitriona.
El seu repertori inclou cançons d’estil variat que han esdevingut clàssiques i molt popularitzades en el seu gènere. Aquell diumenge van ser la cançó d’amor Amapola, l’havanera El llop de mar, amb Josep Bernadí a l’acordió i Jaume Jürschik a la guitarra, i la napolitana Funiculí Funiculà, amb intervencions solistes de Jaume, Agustí, Joan i Josep Bernadí i Joan Ubia. I enmig intercalaren Vaixell de Grècia de Lluís Llach, en qualitat d’estrena oficial. Hi participaren Felip Calafell a la bandúrria, Joan Bernadí al llaüt i Josep Bernadí a l’acordió. Totes les cançons, amb Mònica Carvajal al teclat, adaptades i dirigides per Josep Montaner. Aquest, dirigí també les tres corals en el final, tradicional, de ”Joia en el món”, amb la Mònica al piano.
Les corals convidades a aquesta XV edició van ser la Coral Mixta L’Amarant, de Bigues, Vallès Oriental (nascuda el 1984), dirigida per Ariel Seras, i la Coral Mixta Cluster, de Dosrius, Maresme (nascuda el 2007), dirigida per Cesc Torner.
Ambdues corals, ben joves en l’historial, cultiven gèneres i interpreten peces d’estil molt diferent al de La Llàntia, però que en una trobada d’aquestes característiques es compenetren prou bé. I demostraren molta preparació, molta qualitat tècnica. I el públic també ho va apreciar. Una digníssima representació municipal, amb Marc Castells, l’alcalde, que la presidia, amb Josep Miserachs, regidor de Promoció Cultural, i els també regidors Jordi Segura i Jordi Pont. L’ajuntament oferí plaques recordatori als presidents de les tres entitats participants, i Ramon Vergés, president de l’Agrupació, obsequià a les altres dues corals amb el llibre històric de la Coral La Llàntia: Tres segles de cant XIX XX i XXI.
I com que es viu el present pensant en el futur, en Jaume Ferrer, el presentador, va fer referència a projectes de la Llàntia. Un d’ells és imminent. El preparen per al dilluns 26 de desembre al Teatre de l’Aurora. Una escenificació d’El poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra, amb sis rapsodes, i la Coral amb intercalacions musicals ajustades al poema. I més coses per a l’any vinent.
Una de caràcter extraordinari i popular, amb una celebració conjunta, pels volts de Sant Jordi, per la concessió de la Creu de Sant Jordi a les tres entitats culturals igualadines: l’Ateneu Igualadí, el Gremi de Traginers (aquestes dues ja tenen la Creu des de fa més temps) i la Coral La Llàntia. I una actuació de la nostra Coral el dia de Sant Joan del 2012 al Palau de la Música Catalana.
(Article de Traspunt publicat a l’Enllaç dels Anoiencs núm. 499 del 15 de desembre de 2014)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada