13 de juliol 2003

Excursió i Concert al Monestir de Sant Pere de Casserres


“La Coral La Llàntia viatjà, el proppassat diumenge, fins a Sant Pere de Casserres, en una excursió col·lectiva de cantaires i familiars. S’aturaren a Folgueroles per esmorzar, seguiren cap al Pantà de Sau, i arribaren a destinació abans de les dotze del migdia.
 
El monestir, restaurat aquests darrers anys, és un dels monuments més importants de l’arquitectura romànica catalana, i està situat, a més, en un paratge privilegiat. Fa moltíssims anys, segles pràcticament, que la seva vida monacal ha estat en davallada, o inexistent com ara. El conjunt monàstic s’obre només a turistes o estudiosos. 

Després de la visita i d’assistir a la projecció d’un vídeo sobre la història del recinte, La Llàntia actuà, a 2/4 d’1, a l’església del monestir. El concert fou ofert als visitants del temple, persones que quedaven sorpreses per l’actuació, no anunciada, d’una coral claveriana. De fet, des de feia uns mesos que entre la Federació de Cors de Clavé i el Consell Comarcal d’Osona hi havia el compromís de fer-hi una programació de concerts, amb distintes corals, els dissabtes i diumenges d’estiu, però la situació creada després de les darreres eleccions municipals provocà una paralització del projecte. La Llàntia, de totes maneres, decidí de fer el viatge com a excursió col·lectiva havent obtingut prèviament el permís dels responsables per incloure-hi el concert.

Oferiren sis obres: “El saltiró de la cardina”, “Paraules d’amor”, “El meu avi”, “Granada”, “Els Degotalls” i “´O Sole mio”. La direcció anà a càrrec de Josep Montaner. Una de les peces –l’havanera-- fou dirigida pel sots-director Josep Bernadí, el qual acompanyà amb l’acordió la darrera cançó. Els visitants que entraven a l’església s’hi quedaven atrets per la magnífica actuació de la Coral, molt aplaudida, i es demanà fins i tot un bis de la darrera composició.

El dinar fou servit al restaurant del monestir. A l’hora del cafè, els components de La Llàntia iniciaren espontàniament el cant d’unes peces, fins que, ja més organitzadament, cantaren unes obres sota la direcció de Montaner. La nota simpàtica fou que, en el menjador, els cantaires igualadins coincidiren amb un grup de sardanistes, en atenció als quals dedicaren la interpretació de dues sardanes. Per la seva banda, Jaume Ferrer i Adoració Aliberch, de Poesia Viva –acompanyants de la excursió--, en trobar-se en terres vigatanes, recitaren el poema “Els amors d’en Jordi  i na Guideta”, de mossèn Jacint Verdaguer.

En el retorn hi hagué parada a Vic per visitar la Catedral i fer un passeig per la ciutat, i s’allargà l’estona de viatge perquè, en estar tallades les carreteres habituals a causa d’un incendi forestal de la zona premontserratina, l’autocar de l’expedició va ser desviat, pels Mossos d’Esquadra, cap a l’antiga carretera Manresa - Igualada, farcida de corbes”.
 (“Jafepi”, a L’Enllaç del 18-07-2003).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada