“La Coral La Llàntia viatjà, el proppassat diumenge, fins a Sant Pere de Casserres, en una excursió col·lectiva de cantaires i familiars. S’aturaren a Folgueroles per esmorzar, seguiren cap al Pantà de Sau, i arribaren a destinació abans de les dotze del migdia.
El
monestir, restaurat aquests darrers anys, és un dels monuments més importants
de l’arquitectura romànica catalana, i està situat, a més, en un paratge
privilegiat. Fa moltíssims anys, segles pràcticament, que la seva vida monacal
ha estat en davallada, o inexistent com ara. El conjunt monàstic s’obre només a
turistes o estudiosos.
Després
de la visita i d’assistir a la projecció d’un vídeo sobre la història del
recinte, La Llàntia actuà, a 2/4 d’1, a l’església del monestir. El concert fou
ofert als visitants del temple, persones que quedaven sorpreses per l’actuació,
no anunciada, d’una coral claveriana. De fet, des de feia uns mesos que entre
la Federació de Cors de Clavé i el Consell Comarcal d’Osona hi havia el
compromís de fer-hi una programació de concerts, amb distintes corals, els
dissabtes i diumenges d’estiu, però la situació creada després de les darreres
eleccions municipals provocà una paralització del projecte. La Llàntia, de
totes maneres, decidí de fer el viatge com a excursió col·lectiva havent
obtingut prèviament el permís dels responsables per incloure-hi el concert.
Oferiren
sis obres: “El saltiró de la cardina”, “Paraules d’amor”, “El meu avi”,
“Granada”, “Els Degotalls” i “´O Sole mio”. La direcció anà a càrrec de Josep
Montaner. Una de les peces –l’havanera-- fou dirigida pel sots-director Josep
Bernadí, el qual acompanyà amb l’acordió la darrera cançó. Els visitants que
entraven a l’església s’hi quedaven atrets per la magnífica actuació de la
Coral, molt aplaudida, i es demanà fins i tot un bis de la darrera composició.
El
dinar fou servit al restaurant del monestir. A l’hora del cafè, els components
de La Llàntia iniciaren espontàniament el cant d’unes peces, fins que, ja més
organitzadament, cantaren unes obres sota la direcció de Montaner. La nota
simpàtica fou que, en el menjador, els cantaires igualadins coincidiren amb un
grup de sardanistes, en atenció als quals dedicaren la interpretació de dues
sardanes. Per la seva banda, Jaume Ferrer i Adoració Aliberch, de Poesia Viva
–acompanyants de la excursió--, en trobar-se en terres vigatanes, recitaren el
poema “Els amors d’en Jordi i na Guideta”,
de mossèn Jacint Verdaguer.
En
el retorn hi hagué parada a Vic per visitar la Catedral i fer un passeig per la
ciutat, i s’allargà l’estona de viatge perquè, en estar tallades les carreteres
habituals a causa d’un incendi forestal de la zona premontserratina, l’autocar
de l’expedició va ser desviat, pels Mossos d’Esquadra, cap a l’antiga carretera
Manresa - Igualada, farcida de corbes”.
(“Jafepi”, a L’Enllaç del 18-07-2003).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada