Memorable estrena del l'oratori "Mil Anys", a la basílica de Santa María

Compost per Mn. Valentí Miserachs, amb llibret d'Antoni Dalmau

El diumenge dia 28 de març, a la basílica de Santa Maria, no pogué encabir el nombrós públic que volia escoltar l'estrena de l'Oratori, dedicat als Mil anys d'aquest temple igualadí. Més d'una hora abans ja no hi havia lloc...

Fou tot un èxit que, suposem, fins i tot va sorprendre la mateixa Comissió organitzadora dels actes commemoratius del Mil·lenari.

Fou quelcom impressionant poder escoltar aquell grapat de selectes veus i aquell conjunt orquestral, formats per unes 230 persones igualadines, que realitzaren una gran peana, als peus de la imatge del Sant Crist d'Igualada, que presidia l'altar major de la basílica.

* La participació anoienca

És evident que l'obra té suficients mèrits com per ser difosa no sols a Igualada, sinó donar-li un caire que traspassi les fronteres locals. Clar és, però, que per als igualadins resultà quelcom més entranyable i proper, a l'escoltar fragments de música popular religiosa de casa nostra, que l'autor ha sabut intercalar en la partitura.

Certament, han deixat el llistó molt alt, a l'hora d'haver-lo de superar. Antoni Dalmau ha escrit un text ple de lirisme històric, donant peu a una instrumentació que Mn. Miserachs ha bastit sobre els mots redactats pel nostre compatrici. Això ha estat tot un encert, que cal ressaltar.

Ha estat una adequada conjugació entre la inspiració de l'organista de la basílica Major de Roma, l'anoienc monsenyor Valentí Miserachs i les línies escrites, amb cor igualadí, per Dalmau Ribalta.

La participació igualadina, fou modèlica. S'aglutinà el Cor del Mil·lenari amb representants de totes les corals igualadines, i la Jove Orquestra Simfònica de l'Anoia, amb un nombre considerable de músics. Crec que per uns i altres -per cadascun dels cantors o músics- serà un dia memorable l'haver pogut ser actors de tant impressionant concert.

Per altra part, el públic va saber copsar la importància del fet, i va volcar-se en omplir l'església i en aplaudir més de cinc minuts, el final de la interpretació.

- Autoritats i personalitats

La importància de l'estrena va posar-se de relleu en el fet de que hi foren presents els bisbes de Vic, el titular, Romà Casanova, i l'emèrit, Josep M. Guix. Les autoritats igualadines encapçalades per la Tinent d'Alcalde Montserrat Mateu, a més dels regidors Pàmies, Tarrida, Salat, Sanabra, Senserrich, Sert i Torras, en representació del consistori igualadí. El president del Consell Comarcal de l'Anoia i alcalde de Vilanova del Camí, Joan Vich.

Ocuparen llocs preferents, l'Arxiprest, Mn. Salvador Mundó, Mn. Josep Masana, vicari de la basílica i rector de la Soledat, home que ha estat, també, un dels forjadors d'aquest acte. Notàrem, a més a més, la presència de Mn. Joan Raurell, Mn. Josep Sabaté, Mn. Josep M. Juncà, Mn. Josep M. Mas, Mn. Antoni M. Bausili, el P Lluís, de Reus, caputxí, Mn. Pere Casas, director del Full Diocesà, i el P. Bernabé Dalmau, germà del lletrista, que també ocupà un lloc preferent al costat de la Montserrat Palet, la seva esposa. També cal fer constar l'assistència de l'organista igualadí, resident a Roma, Joan Paradell, i l'ex Director General d'Assumpes eclesiàstics, de la Generalitat, senyor Joaquim Clavell. A més hi eren els Priors del Sant Crist, components de la Comissió Organitzadora i de la Fundació Sant Crist d'Igualada.

* Desenvolupament del concert

Abans de començar l'execució de l'obra Mn. Salvador es dirigí al públic, donant la benvinguda als senyors bisbes, als tots els igualadins, a la gent vinguda de Roma, Liban i París i d'altres indrets de Catalunya. "Aquest oratori -digué- serà la clau de volta i l'element emblemàtic del Mil·lenari. Estic feliç per la suma d'il·lusions i d'esforços que s'han compartit desinteressadament, per aconseguir aquesta realització que anem a escoltar. Són estampes igualadines, realitzades amb música que ens farà vibrar cantada per totes les corals. És una fita remarcable, en la qual petits i grans, solistes vocals i instrumentals, hi han posat el seu gra de sorra. Benvinguts tots, i moltes gràcies!"

Després del segon quadre es feren cinc minuts de descans. El tercer i quart quadre tenen quelcom d'especial doncs són els dedicats a la suor de sang del Sant Crist igualadí i la dels Mil Anys de Santa Maria.

El final, fou apoteòsic. Durant més de cinc minuts el públic aplaudí sense reserves. Uns infants oferiren sengles rams florals als autors, directors, solistes. I Mn. Valentí explicà com lliuraven la partitura -signada- a les autoritats, enmig del deliri general, i una gran cridòria -trencant tots els protocols- expressant la seva satisfacció. Tot plegat obligà a fer un bis, del darrer tram de l'obra, en el qual juguen el seu paper l'orgue i les campanes de la basílica.

* Els participants

Els solistes foren: Núria Mas (soprano) Marta Valero (mezzosoprano) Ferran Campabadal (Tenor) Toni Marsol (baríton) Joan Sebastià Colomer (baix).

El Cor del Mil·lenari el conformaren representants de les corals: Agrupació Coral La Llàntia, Schola Cantorum, Cor Parroquial de Santa Maria, Capella de Santa Maria de la Tossa, Coral juvenil Xalest, Coral Mixta d'Igualada, Cor Exaudió, Coral infantil Els Verdums, Coral infantil Garzara, Corde Cambra de l'Escola de Música d'Igualada i el Cor Aqualata.

Pianista, Eduard Vila.

Jove Orquestra Simfònica de l'Anoia (JOSA)

Orgue, Lluís Victori

Directora del Cor, Montserrat Roset

Director de l'orquestra, David Riba

Mn. Valentí Miserachs, fou el director de l'Oratori.

En l'opuscle que va repartir-se hi figuren els noms dels components del Cor i de l'Orquestra.

* Dedicatòria

L'autor de la partitura i el de la lletra, Mn. Miserachs i A. Dalmau signaren el text i solfes, que entregaren a les autoritats, recordant el pàragraf final que Mn. Valentí fa en la seva presentació escrita, de l'Oratori: "Als peus del Sant Crist i de Santa Maria, humilio aquesta obra, que és una meva professió de fe i d'amor, tot esperant que pugui d'alguna manera contribuir a mantenir viva i a alimentar en el cor dels igualadins la torxa flamejant de l'heretge pairal."

Fou un únic concert... d'un concert únic!

(Article de J.E.F. publicat a La Veu de l'Anoia n.1125 del 2 d'abril de 2004)