Jornada memorable per a la cultura de l'Anoia al Palau de la Música

Els 328 cantaires anoiencs, en plena representació de l'oratori "Mil Anys", al Palau de la Música Catalana

El Palau de la Música Catalana resultà insuficient per encabir la gentada que diumenge volia escoltar l'Oratori "Mil anys" de Santa Maria d'Igualada, obra d'Antoni Dalmau i Valentí Miserachs. Deu autocars plens d'anoiencs i 328 intèrprets dalt de l'escenari del Palau van forjar una jornada memorable per a la cultura igualadina.

Fou tot un espectacle inenarrable i emotiu, que recordà l'èxit assolit per l'Oratori quan la seva estrena a la basílica de Santa Maria. Aquesta, però, fou la manifestació cultural més gran que s'ha fet mai d'Igualada fora del nostre territori, i al Palau, la catedral de la música i cant del nostre país.

Curiosament, algunes de les notes de la composició provenen de partitures del mestre Lluís Millet, director que fou de l'Orfeó Català, que té la seva seu al Palau de la Música Catalana.

(Article publicat a la portada de La Veu de l'Anoia n.1173 del 4 de març de 2005)

Oratori del Mil·lenari de Santa Maria d'Igualada, per a veus solistes, cor i orquestra

El Palau de la Música Catalana resultà insuficient per encabir la gentada que volia escoltar l'Oratori "Mil anys". Uns per tornar a gaudir de les seves excel·lències i altres per a confirmar les bones impressions que tenien de l'obra, d'Antoni Dalmau i Valentí Miserachs.

Fou tot un espectacle inerrable i emotiu, que difícilment es pot descriure amb paraules. Uns forts aplaudiments a l'acabar cada part, es feren inacabables, després de sonar aquell final de: "Santa Maria, l'estel que ens va el davant."

El picament de mans fou tan insistent, que obligà a fer dos bisos, mentre més d'una llàgrima s'escorria cara avall de molts espectadors.

Els autors saludaren al públic, rebent, juntament amb els representants de cada coral i de l'orquestra, un obsequi floral.

La presentació

La jornada s'inicià amb unes paraules de presentació per la locutora, Montse Gené, que de forma entenedora i convincent, recordà l'èxit assolit per l'Oratori quan la seva estrena a la nostra església gran, cosa que el feia mereixedor de ser interpretat al Palau, la catedral de la música i cant del nostre país, i més tenint present que, algunes de les notes de la composició provenen de conegudes partitures igualadines del mestre Lluís Millet, director que fou de l'Orfeó Català.

La interpretació

El silenci es feu impressionant des dels primers compassos, greus i pausats, evocadors dels temps allunyats i inicials del nostre poble. Les àries i els recitatius van descrivint com Catalunya naixia, fins a arribar ja al final del quadre segon, en què hom pot relaxar-se, amb uns minuts de descans.

Els altres quadres són molt més airosos i emotius per la gent de casa nostra, que pot escoltar i cantar estrofes ben arrelades a la pietat igualadina, sàviament engarçades en la partitura composta per Mn. Miserachs, el qual demostra el seu bon saber fer i la qualitat artística del seu treball, que ha de merèixer una bona acollida crítica.

Una obra, però, inspirada i basada en un llibret quina lletra és com una cal·ligrafia amarada d'igualadinisme i de cultura, concretada en el text de l'Antoni Dalmau. Ell redactà l'argument, que descriu amb docta ploma la història dels segles que ja té aquella "cel.la de Santa Maria", de la remota Aqualata.

Ambaixada igualadina

Fou com una autèntica ambaixada igualadina, arribada a la ciutat comtal amb una desena d'autocars i altres mitjans de transport, encapçalada per l'alcalde, Jordi Aymamí i regidors, els rectors de Santa Maria i de la Soledat, Mns. Salvador Mundó i Josep Massana; la Comissió del Mil.lenari, Priors del Sant Crist, directius de l'Associació d'Igualadins Forans, Mussons, Armengol, Balcells, Gual, i l'autor del llibret, Antoni Dalmau, acompanyat de la seva esposa, Montserrat Palet, i germans. A la llotja oficial, hi fou el cardenal arxipreste de la basílica Santa Maria la Major, de Roma, monsenyor, Bernard Francis Law, convidat, especialment per Mn. Valentí.

Fou un retrobament entre gent d'arrels igualadines, que vibraren a l'uníson sota aquella i modernista arquitectura.

Els protagonistes

A més dels dos autors, els protagonistes foren els 328 intèrprets, encapçalats pels solistes: Núria Mas (soprano) ; Marta Valero (mezzosoprano) ; Ferran Campabadal (tenor); Toni Marsol (baríton); i Xavier Sans (baix)

Els cantors que formaren el cor del Mil·lenari eren components de les corals igualadines, Agrupació Coral La Llàntia, Schola Cantorum, Parroquial de Santa Maria, Capella de Santa Maria de la Tossa, juvenil Xalest, Mixta Igualada, Exaudio, infantil Els Verdums, infantil Gatzara, Cor de Cambra de l'Escola de Música d'Igualada, Aqualata i Merlet, sota la direcció de Montserrat Roset.

Acompanyats per la Jove Orquestra Simfònica de l'Anoia (JOSA), sota la batuta de David Riba; per la pianista, Laura Vilalta i l'organista Joan Paradell, vingut expressament de Roma, per aquest esdeveniment, que coordinà la Margarida Roca.

La direcció de l'Oratori anà a cura del propi autor de la música, Mons. Valentí Miserachs.

Creiem que val la pena destacar, l'efecte sonor que produí l'enregistrament de les actuals campanes de Santa Maria, que sonaren -en els moments finals que assenyala la partitura- en aquell monumental auditori , amb més ressò acústic, que no pas en el seu campanar original.

Una incidència

Cal fer esment que, un dels cantors va sofrir un esvaïment, però va continuar en el seu lloc, afortunadament, sense més conseqüències.

Comentaris

Igualada, doncs, va ser present a Barcelona, amb les seves millors armes, que demostren la seva capacitat cultural, de primer ordre.

Una reunió de músics i cantors, gent jove -cosa que cal remarcar demostrant que es cuida la formació de les noves generacions.

Fou una matinal artística que comptà amb el suport de l'Ajuntament d'Igualada i la Caixa de Manresa.

Una nota negativa

S'hi haguéssim de fer constar una nota negativa, aquesta fóra que s'ha deixat passar una gran oportunitat per promocionar la cultura igualadina, fora de l'àmbit localista. Aquest èxit artístic, creiem que ha tingut molt poc ressò -per a no dir nul- en els mitjans de comunicació extra locals.

Creiem, ben sincerament que la importància de l'esdeveniment és mereixia una més abundosa difusió mediàtica, cosa que malauradament no va donar-se. És una llàstima que fou molt comentada, a la sortida, per alguns dels assistents.

El periodista igualadí, Rafel Jorba, manifestava aquesta qüestió a "La Vanguardia", indicant que "a la ciutat comtal es miren massa el melic".

Sigui, com sigui, però, Igualada pot sentir-se orgullosa de la seva capacitat d'endegar un Oratori com aquest.

(Article de Josep Elias Farré publicat a La Veu de l'Anoia n.1173 del 4 de març de 2005)