Aquest cap de setmana el barri de Xauxa, que inclou els carrers de Sant Ignasi, Sant Domènec, Sant Antoni M. Claret i Creueta i la Plaça Caterineu, ha tornat a viure les seves anuals festes de barri, que en èpoques anteriors havien estat les més lluïdes, les més espectaculars de la nostra ciutat; festes que no ara, però sí abans, quasi podien ser un paral·lelisme amb la Festa Major d'Igualada dels nostres dies.
Les Festes de Xauxa 2006, que s'allargaren durant tres dies, del 21 al 23 de juliol, van estar marcades pel disseny de la bandera del barri, amb uns colors que identifiquen el paisatge quotidià de Xauxa. La bandera està composta pel color blau del cabdalós riu Anoia, pel verd dels frondosos boscos dels voltants i pel vermell que simbolitza la festa i l'alegria. Al bell mig de la bandera s'hi troba el Sol, com a símbol de prosperitat i bon auguri, i després el ferro de descarnar i la llançadora —símbols de la indústria del barri—, tots dos últims elements envoltats per la senyera, identificadora de la nostra cultura. La bandera porta una inscripció que diu Res Pública Xauxa, que en llatí vol dir "República de Xauxa", ja que Xauxa sempre ha estat considerat un país per la gent que l'estima.
Un altre element que identifica Xauxa com a país és el seu propi sistema monetari, ja que a Xauxa l'euro passa a ser una moneda estrangera. Xauxa només té bitllets, els quals es diuen xauxets. Un xauxet simplement equival a un euro. Per fer els canvis de moneda s'instal·là com cada any, a la plaça Caterineu, un petit establiment on es poguessin canviar els euros per xauxets, per prendre alguna cosa o per comprar la samarreta de les festes del barri.
Aquest any, els cònsols de la festa han estat Pep Valls, Pere Rodrigo, Jofre Rodrigo, Ramon Mascaró, la Txus, Maite Aribau, Raquel Bernaus i Toni Canals. Aquesta vuitena de persones, juntament amb el veïnat, van organitzar una festa que va contenir una llarga i sorollosa petardada, la qual li va donar el tret de sortida, seguida de la descoberta d'una placa en honor al 150è aniversari del naixement de les festes l'any 1855. Segons ens deia un dels cònsols, Ramon Mascaró, aquest any faria en realitat 151, però per altres circumstàncies aquest aniversari no es va poder celebrar l'any passat. D'altra banda, el motiu per celebrar aquests 150 anys aquest any 2006 és que enguany finalitza el 150è any complet per començar després l'any número 151 de les festes.
Els actes van continuar la nit de divendres amb el pregó, el sopar a la fresca, amb Carles Tarrida com a autoritat convidada de l'Ajuntament, i amb l'entreteniment que aportaven el show humorístic amb la "megapubilla de la sardana" i la nit de ball amb el grup "Tropikana". El dissabte l'Agrupació Coral La Llàntia dins el seu programa d'actuacions desinteressades, pel seu 130è aniversari, van oferir un concert amb l'acompanyament musical de Mònica Carvajal i sota la direcció de Josep Montaner. A la nit, els incansables grallers i tabalers del Bisbalet van conduir una cercavila que va circular per tots els carrers del barri i després va començar el 1r. Festival Rock'n'Trol, festival anomenat així en honor del veí Robert Bricollé, amb la participació dels Unborn, Enfants de la Patille i Albatros.
El diumenge al matí es va cloure la festa amb les matines de Xauxa, que van anar circulant per tot el veïnat despertant-lo per si encara algú estava enganxat als llençols. Amb les matines es va arribar a l'Escola Pia, on es va fer l'ofici. Per acabar, els veïns van celebrar a la plaça del barri el final de la festa amb un vermut musical i sobretot un bon aperitiu.
Segons el cònsol, el barri de Xauxa és un barri que va creixent de mica en mica, tot i semblar apartat per la seva proximitat amb el riu Anoia. Tot i que la majoria del veïnat està format per gent gran i de joves n'hi ha pocs i que per això ha costat i segueix costant engegar aquestes festes, els cònsols es mostren satisfets de la participació i l'assistència del veïnat, peça clau per a l'organització i desenvolupament de les festes.
(Publicat a l'Enllaç dels Anoiencs núm. 248 del 27 de juliol de 2006)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada