Creiem, avui, que més que parlar del resultat de tècnica i forma en una actuació determinada de l'Agrupació Coral La Llàntia, caldria potser, en preferència, deturar-se a analitzar altres aspectes socials. Viatjar amb ells és adonar-se de quelcom prou profund. Per al proppassat diumenge, dia 16, van programar una excursió per l'Empordà, que es va culminar amb una actuació a Colera, una d'aquelles petites poblacions de la Costa Brava que, en una primera impressió almenys, són ideals per als qui vulguin passar-hi uns dies de tranquil·litat, lluny del bullici de les grans concentracions costaneres. Sant Miquel de Colera disposa, a més, del seu "racó" privilegiat, un port on s'hi celebra, cada juliol, una Trobada de Corals que ha arribat a la setena edició. Una zona natural, al peu d'un suggeridor cingle, prop de les barques, on s'hi prepara un escenari allargat, amb una espectacular senyera catalana, tan llarga com l'espai, que ho presideix tot. Trobant-t'hi, i en sentir cantar les corals, valores que aquest país és el teu, que aquesta és -com diu un poeta- la teva terra, "empelt d'espina i flor, de lluna i de sol".
En aquesta trobada, a les vuit de la tarda, hi prengueren part tres agrupacions. La Coral La Llàntia d'Igualada; l'Associació Nova Frontera de Bonmatí, i la Coral Roca Blanca de Colera. La més antiga de totes, i de llarg, La Llàntia. Els seus 130 anys ens fan dir -en el titular- que, diumenge, la coral igualadina va passejar el seu prestigi per l'Alt Empordà. Les altres corals participants, voluntarioses i dignes també d'aplaudiment, reduïen la seva antiguitat a vuit anys, la de Bonmatí, i a uns pocs més la de Sant Miquel de Colera. Algun dels components més veterans de la coral de casa nostra, deia: "Jo haig de fer molt esforç per assajar i per viatjar, però ho faig per La Llàntia, perquè crec que em necessita". Això de tenir ben interioritzat que són membres d'una entitat de prestigi que "els necessita", esperona, en efecte, molts dels seus cantants.
Aquest diumenge no van poder viatjar tots. Hi havia absències i, vulgues que no, es noten. Amb tot, els presents, que eren potser vint-i-dos, tenen voluntat suficient (els surt l'esperit històric de La Llàntia) i fan que les baixes es notin el menys possible. Dirigits per Josep Montaner i Torres, amb Josep Bernadí de sotsdirector, el qual, a més de cantar, toca l'acordió quan convé, la coral d'Igualada interpretà El Saltiró de la Cardina (la sardana que sempre predisposa el públic), Maite, Paraules d'amor, El meu avi, Torna a Surriento i 'O sole mio. L'anècdota fou que, just a l'hora de cantar el "’O sole mio", el sol, que havia lluït i en part molestat, fins aleshores, es va començar a pondre, circumstància que, fent ús d'una sana ironia, va fer notar al públic el mestre Montaner.
La resta de l'excursió va ser, al matí, la visita al monestir de Sant Pere de Rodes, i dinar a Roses. A la tarda, ja a Colera, assajaren de conjunt amb les altres entitats, "Rosa del port" de Ortega Monasterio. I en acabar el concert, foren obsequiats amb un sopar en un restaurant de la població. D'entre els col·laboradors de la VII Trobada, destaquem el Consell Comarcal de l'Alt Empordà, la Federació de Cors de Clavé, i l'Ajuntament de Colera.
I La Llàntia, que no para, ja preveu la propera actuació per a dissabte que ve, a les set de la tarda, en les festes del Barri de Xauxa, a Igualada, a la Plaça Catarineu. Aquesta anunciada actuació estiuenca, forma part del recorregut per diversos barris i nuclis urbans de la nostra ciutat, que, enguany, amb motiu del seu 130è aniversari, ha endegat, amb encert, la veteraníssima entitat coral.
Traspunt
(Publicat a l'Enllaç dels Anoiencs núm. 247 del 20 de juliol de 2006)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada