El Llibre de La Llàntia

Com molts lectors ja sabeu, fa pocs dies es va presentar al teatre de l’Aurora, el llibre “LA LLÀNTIA, tres segles de cant XIX, XX i XXI”. Ens ha arribat a les mans i no volem deixar passar l’ocasió per a parlar-ne.

El primer que ens ha sorprès del llibre escrit per Josep Riba i Gabarró i prologat per Jaume Ferrer i Piñol, és la seva pulcritud i la seva extensió, gairebé cinc-centes pàgines, més un extens recull de fotografies i uns apèndixs molt interessants.

Com podeu imaginar, es tracta d’un extens recull de les vicissituds d’aquesta coral igualadina des del 1876, fins als nostres dies. Evidentment es parla de l’anècdota coneguda de la caminada dels cinc joves Agustí Carbonell, Jaume Elías, Antoni Orpí, i Càndid i Simó Ribera, des de Vilanova del Camí fins a Cal Fangas, antic bar situat a la Rambla Sant Isidre, a l’alçada del Foment, acompanyats d’una llàntia que els va facilitar la Sra. Teresa Estruch en una tardanit que eren molt fosques. En aquell lloc, i gràcies a aquesta caminada, van decidir fundar la coral i li van posar el nom de La Llàntia.

Però un dels apartats més interessants és l’exhaustiva descripció de les corals igualadines d’abans de la guerra civil, amb una petita crònica de les activitats que s’han localitzat. Entre elles, uns noms ben curiosos i que algunes persones grans recordaran: La Juventud Florida, La Amapola, La Estrella, Los Amigos de la Lira, La Gàbia, L’Orfeó del Noya, La Flor de Lis, etc.

En la infinitat de dates, actuacions i activitats de la Coral, hi podreu trobar en diversos llocs, referències als seus directors, però sobretot en un lloc destacat, la vida i obra del metre Joan Montaner i Guix, que la va dirigir des del 1933 fins al 1967, any de la seva mort. El llibre traspua un reconeixement especial per aquest mestre, pare de l’actual director de la coral, Josep Montaner i Torres, de la seva obra, i sobretot de la seva sardana “Recordant nostra terra”, que és potser la més coneguda i interpretada tant en la versió coral com de cobla.

El treball acurat de recerca de dades de l’autor i dels col·laboradors, és digne d’elogi. I també ho és la cronologia dels fets històrics lligada amb el dia a dia de la Coral. Destaquen els apartats de partitures, i la relació de socis protectors, directors, cantaires de les diverses èpoques i presidents (385 noms). Molts igualadins s’hi veuran reflectits. Hi ha un apartat curiós dedicat a la família Bernadí, que ha aportat onze cantaires, set dels quals avui en actiu.

Finalment vull destacar el recull gràfic, amb 280 fotografies, i en conjunt la claredat de l’edició, l’acurada impressió, un índex molt exhaustiu i la tasca que s’intueix de molts anys de recerca de dades i de dedicació. Tot plegat fa d’aquest llibre de La Llàntia, una perla que ha d’enorgullir els seus components a fi de prosseguir donant caliu i escalfor en el futur a aquesta entitat de cant coral de casa nostra.

(Article escrit per Jordi Dalmau i publicat a l'Enllaç dels Anoiencs núm. 272 del 15 de febrer de 2007)