Els components de La Llàntia estem desconsolats per la mort de Josep Asbert i Mestres, la persona que durant els últims quinze anys ha estat president de la Coral i que, malauradament, el passat dia 5 ens deixà orfes de la seva companyia. Hem perdut un directiu que es recordarà per la seva gran tasca, a la qual, discretament, s’hi dedicà de manera constant i tenaç, tenint cura d’un i mil detalls pel bé de la Coral. Però sobretot, hem perdut i enyorarem l’amic en qui podíem confiar, l’amic que estimava cadascun de nosaltres incondicionalment.
En el comiat, el dia 6 a la Sagrada Família, es feu palès que érem moltes les persones que també l’estimàvem. L’església era plena: amics personals; excantaires; exregidors de cultura; representants de la majoria d’entitats d’Igualada de totes les vessants, de la Federació de Cors de Clavé, de la Macrocoral del Baix Llobregat-Anoia, de diverses corals d’aquesta demarcació de la qual ell n’era Delegat, i d’altres que probablement ignorem.
Us trametem a tots el nostre profund agraïment pel costat que ens féreu, com també als qui ens haveu manifestat posteriorment el vostre condol. En aquests moments de pena, ens reconforta el vostre compartit sentiment de dolor i de tristesa. Irremissiblement el dia a dia continua, i això ens obliga a respectar compromisos adquirits amb anterioritat pel finat. Així doncs, amb el beneplàcit, i encara més, amb la insistència dels seus familiars, el dia 11 vàrem haver d’actuar a Hostalets de Pierola, tot i que afligits, i el proper dia 20 ho haurem de fer a Tarragona.
Al nostre amic, company i president Josep Asbert Mestres
i a les seves branques canten rossinyols,
caderneres i lluerts,
una flama d’or es perd,
fonda nostra pena i gran el desconsol,
bé que ho saps això Asbert!
Quan absent i encara al front,
tan a prop que ens duu el desig els nostres cants,
faran despertar del son,
i ta veu unir a cançons,
i al mateix instant, tan lluny, quin desencant!
fos Asbert, només malson!
Quan els ulls de dol coberts,
i una llàgrima les galtes va lliscant,
i arribant als llavis es perd
barrejada amb cants, de cert,
molt millor i tendres sonen nostres cants,
oi que si amic Asbert!
Has deixat el món banal,
per guanyar un viure molt brillant al cel,
fruit de nobles ideals,
el millor guardó final,
ser amb Jesús, el Pare i els amics fidels,
i a la celestial coral,
“Dolç i suau ton cant serà,
com un plorar de tenora,
vers el cel blau s’enfilarà,
i allà flotant quedarà”.
De tots els components de l’Agrupació Coral La Llàntia
(Article publicat a l’Enllaç dels Anoiencs núm. 345 del 18 de setembre de 2008)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada