06 de setembre 2008

Moltíssima gent, i rostres adolorits, en l’adéu a Josep Asbert, president de La Llàntia

El matí del dissabte, dia 6, l’església de la Sagrada Família es va omplir. Eren molts els qui volien testimoniar l’afecte al finat i el condol a la família. Havia mort, es podria dir que de forma inesperada, Josep Asbert i Mestres, president de l’Agrupació Coral La Llàntia. La malaltia, contra la qual lluitava aquests darrers anys, s’agreujà de sobte, irremeiablement.

En Josep Asbert, era un president estimat. Els companys de La Llàntia mostraven dissabte el seu dolor. Diríem que, durant les exèquies, van cantar amb el cor com sempre, però més i millor que sempre. Valia tot aquest esforç a l’hora de dir adéu a un dels “seus” dos importants Joseps. L’altre és el director, el qual tenien al davant transmetent, contagiant la necessària energia en aquestes hores de tristor.

Fent costat, a la família i a la Coral, hi havia molta representació dins la nau de l’església. Cal pensar, sobretot, en els qui hi eren de forma particular, als anònims, però naturalment també en els representants de diversos estaments ciutadans. No els citarem d’una manera particularitzada per no caure en omissions, però sí globalment. D’Igualada, hi assistiren ex-regidors de Cultura dels darrers anys, també el cap del grup polític municipal de l’oposició, representants o components d’altres entitats, sobretot de caràcter musical i la poètica que té estada, com la Llàntia, a Unicoop Cultural. Ens van dir que la Schola Cantorum i la Coral de Santa Maria s’havien ofert, com a entitat, en allò que calgués. Altres representacions vingueren de fora d’Igualada, com les de la Federació de Cors de Clavé, de la Macrocoral del Baix Llobregat-Anoia, i de diverses corals de l’esmentada demarcació.

Oficià mossèn Grau, en absència de mossèn Jaume Serra, rector de la Parròquia de la Sagrada Família, per obligacions contretes abans en raó del càrrec. La Coral, acompanyada al teclat per Mònica Carvajal, interpretà durant la cerimònia, amb llàgrimes que pugnaven per fer-se vives, algunes adients composicions. En primer terme, l’Ave Maria, de Schubert i Tu has vingut a buscar-me. Abans de finir la litúrgia religiosa, el senyor Vilarrubias, company del difunt en el grup de Portants del tàlem del Sant Crist d’Igualada, expressà el condol. A continuació, en Josep Montaner, director de la Coral, manifestà el seu dolor personal i el dels companys, i obrí pas a Jaume Ferrer, col·laborador de tanys anys i soci honorífic de La Llàntia, perquè aquest, oficialment en nom de l’Agrupació, fes el panegíric del difunt. Tot seguit la coral interpretà “La vall del Riu Vermell”, i mentre es feia l’acatament amb l’estendard, uns passatges de “Recordant nostra terra”, la cançó més emblemàtica de la Coral, gairebé himne de La Llàntia.

(Article publicat a l’Enllaç dels Anoiencs núm. 344 del 10 de setembre de 2008)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada