La Llàntia i Clavé
Poesia Viva, en els seus programes a l'Aurora, obrí portes a entitats anoienques, una trentena llarga. Corals, grups sardanistes, de rítmica, rondalles, teatre, cinema, conjunts musicals, centres escolars, espais d'art, premsa, ràdio. Grups reduïts: trios o duets, O individuals: poetes, rapsodes, cantants, músics. La Coral La Llàntia fou l'entitat que més vingué: en tres ocasions dintre els 100 primers programes. La segona vegada va ser el 6-10-1999, en la sessió 21. Ho destaquem perquè commemorava l'Any Clavé (Josep Anselm Clavé i Camps), compositor, escriptor i polític català. La Llàntia estava, i encara està, a l'aixopluc moral del fundador del moviment coral a Catalunya. Clavé va néixer el 1824 i morí el 1874. Li faltava poc per als cinquanta anys: vida curta però enormement profitosa. Aquell 1999 s'acomplien 175 anys del seu naixement i 125 de la seva mort. Un fragment del que havia resumit el polifacètic Apel·les Mestres referit a Clavé: "Heus aquí un nom que no escric ni pronuncio mai sens veneració, com deurien pronunciar-lo tots els catalans. Fill del poble, poeta i músic intuïtiu, deixeble de si mateix, que obeïa a un altíssim sentiment". De Clavé s'han d'escoltar o llegir bé les seves lletres. Entrar dins l'ànima de la persona. Abstreure's de tot i analitzar els arguments. Viure'ls. Heus aquí tres fragments dels més celebrats:
La Maquinista. La campana al treball crida! / -Al taller, -A treballar! / És el pa de la família / la suor del nostre afany. / -Al taller -A les encluses! / Al cargol! -Al torn! -Al banc! / Que els timbres més honrosos / són els timbres del treball. / Dali, Dali sens descans! / Afanyem's / A la tarea! / Dali. Dali sens descans!-.
Les flors de maig. Sota d'un sàlzer sentada una nina / trena joiosa son ric cabell d'or: / és son mirall fresa font cristalina, / son sos adornos violetes del bosc; / altra, teixint matisada guirnalda, / gronxa son cos, que és de gràcia un tresor; / altra, amb son blanc cabridet a la falda, / canta més fi que el festiu rossinyol. / Mes, ai de los cors, / que són eixes noies / les més riques totes / del mes de les flors! (I amb un català proper al d'abans de Fabra)
Los Xiquets de Valls. A la plassa! / Prenen part en nostra festa / los forsuts Xiquets de Valls, / i en pilars, castells y torras / mostraran s'habilitat. / Pels carrers fan la passada / ab les gralles y 'ls tabals. / Ram, ram, pataplam / Y a la casa de la vila / a mitj dia faran cap. / Quina gatzara, quina delicia! / causen al poble los braus Xiquets, / quan fan alarde de llur perícia, / força, equilibri, valor i seny. / Viva!, viva!
Es recitaren, de Clavé, a més de les tres citades, les lletres d'altres cançons: Enyorament, Els pescadors, A Montserrat, La bonaventura, El somni d'una verge, Una fontada i El pom de flors. I la coral li cantà La Font del Roure, i composicions d'altres autors. Del cantant de la coral Rogelio Cerezo, se li llegí un poema ("l'he acabat aquesta nit", digué content) dedicat al mestre homenatjat, escrit amb el cor: Remembrança. Amb Josep Asbert, president de la coral, es dialogà del passat i del previsible futur. Es va fer referència a la bona i llarga gestió presidencial del senyor Asbert, i de la sort que tenia La Llàntia en haver recuperat el cognom Montaner en la direcció musical.
Abans que la cantés el cor, Maria Teresa Ratera recità la lletra de La Font del Roure, que comença així: "Veniu nenas sota'l ROURE / que ha dat nom a la Font pura / prop la qual, gentil natura / guia fa de son tresor"... De la sessió que comentem, fa 21 anys. i d'haver-se escrit les cançons, un segle i mig. Eren altres temps. Però assaborir-ne essències, fa història.
(Article publicat a La Veu de l'Anoia núm. 1986 el 9-10-2020)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada