Igualada va tornar a celebrar dimarts amb certa normalitat la festivitat del Sant Crist, commemorativa de la suor de sang de la Imatge, després de dos anys de pandèmia que havien modificat els actes habituals.
Enguany la festa va estar marcada per la visita del nou Abat de Montserrat, Manel Gasch, i també per la recuperació de la processó de la tarda, tot i que es va veure afectada per l’amenaça del mal temps.
Al matí tingué lloc l’Ofici Solemne, presidit per l’Abat montserratí i concelebrat pels rectors i religiosos de la ciutat i per igualadins forans. Hi assistí part de l’Ajuntament, encapçalat per l’alcalde Marc Castells, i el diputat al Parlament, Jordi Riba. El temple basilical va quedar ple de gom a gom, amb una gran assistència, que va rebre a l’entrada el punt de llibre, recordatori de la festa, de Gabriel Poch Sabarich.
Al principi de la celebració els priors van recordar els vincles de la ciutat i el Sant Crist, amb el Santuari i el Monestir de Montserrat, recordant que fou l’Abat Aureli Maria Escarré qui va beneir la nova imatge del Sant Crist i va consagrar l’altar de la basílica després de la guerra civil.
En les pregàries, es va tenir un record pel conflicte d’Ucraïna i també per l’Àfrica, la dona assassinada recentment a Vilanova del Camí, víctima de la violència masclista. La Coral Exaudio, dirigida per Josep Miquel Mindan, acompanyant a l’orgue Pol Requesens, va tenir cura dels cants i el tenor Pol Berlinches va interpretar, després de la comunió, el sonet verdaguerià al Sant Crist.
Després del cant dels goigs i acabat el solemne Ofici, l’Abat de Montserrat fou rebut al saló de plens de l’Ajuntament, on signà al llibre d’honor de la ciutat, glossant els vincles de la ciutat amb l’abadia montserratina, i tingué una breu trobada personal amb l’alcalde Castells.
Fragments de l’homilia de l’Abat
“Avui no deixem de recordar un fet que es va esdevenir un Divendres Sant i que porta realment tota la marca de l’empremta de la Passió. Es cobrí de gotes de sang, res podria ser més humà, res podria ser més solidari amb el dolor, amb el sofriment de tots, però molt especialment de vosaltres, igualadins, de presentar-se com a Jesús Crucificat, abaixat, humaníssim, humilíssim. Fins i tot diria, amb tanta humilitat que va fer servir una Creu que era en unes golfes i que havia peregrinat de capella en capella. Una Creu que estava per fer servei allà on feia falta”.
“El Papa no ha dubtat a anomenar aquesta Pasqua, com a “Pasqua de guerra”, uns termes que pràcticament fan mal posats un al costat de l’altre. Però no hem d’oblidar tot el que hem passat: la pandèmia -que a l’inici tant us va afectar a vosaltres, a Igualada i a la Conca d’Òdena...No podem oblidar Ucraïna, hi ha grups d’ucraïnesos presents a la vostra diòcesi, ahir vam tenir una peregrinació a Montserrat de 600 ucraïnesos que van venir a pregar pel final de la guerra, feia molta impressió. I en el fons aquests drames que recordem més vivament per la proximitat no són sinó de tants altres que potser normalitzem massa fàcilment”.
“En aquesta festa no me’n puc estar de fer memòria de dos igualadins, que espero que siguin al Cel des del dia de la seva mort, el 12 de març de 2008 i que espero que s’uneixin amb una joia especial a aquesta celebració. Es tracta de dos monjos molt importants en els meus primers anys al Monestir, el Pare Abat Cassià M. Just, el meu mestre de novicis. Amb aquell somriure tant intel·ligent, gairebé murri. Amb aquella expressió serena, fruit d’haver viscut tant. I l’altre, el P. Romuald M. Díaz, a qui –quan vaig arribar al Monestir– em van demanar que l’assistís perquè ja era cec i no es podia valdre sol. I durant sis anys vaig estar moltes estones al seu costat i em va transmetre algunes de les seves grans passions: Montserrat i Igualada. Fou el primer que em parlà del Sant Crist”.
L’amenaça de pluja afecta al retorn de la processó
Un cel molt fosc, amb amenaça de pluja, era l’ambient que es produïa una estona abans de la processó del Sant Crist. La situació meteorològica va afectar al públic que la va seguir al llarg del recorregut, menor que en altres edicions.
Tot i les circumstàncies, la processó que retornava després de dos anys de pandèmia es va celebrar amb dignitat: més d’un centenar de fidels va acompanyar a la venerada Imatge, que fou portada sota tàlem pel Pare Abat i pels sacerdots igualadins Josep Maria Mas, Pere Oliva, Salvador Batet, Xavier Bisbal i Lluís Vidal.
En la processó, a més de la bandera del Sant Crist portada pels Priors, van sortir tot un seguit de banderes de gremis i entitats igualadines.
Enguany, bicentenari de la festa dels Tonis, els banderers eren la Generalitat i l’Ajuntament: exerciren la representació de les dues banderes gremials la vicepresidenta del Parlament, Alba Vergès i els regidors Pere Camps, Carlota Carner i Patricia Illa. Tancava la processó part de la corporació municipal encapçalada per l’alcalde de la ciutat.
La pluja va respectar finalment el seguici processional, a excepció d’alguns minuts que es van haver d’obrir els paraigües, i per prudència es decidí alleugerir-lo i no es feu la tradicional estació a l’església del Roser.
De retorn a la Basílica, Pol Berlinches va cantar de nou el sonet verdaguerià i la Imatge de l’Espòs de Sang va rebre l’adoració de nombrosos fidels, fins a acabar els punts de llibre que s’estaven distribuint. La missa final de la jornada, presidida per Mn. Lluís Vidal, comptà també amb una notable assistència. Els Priors calculen que mig miler de fidels van assistir a la basílica entre l’ofici del matí i el del vespre.
Diumenge, retorn de la Imatge a la seva capella
Les festes del Sant Crist també van tenir altres actes, més íntims, com el tradicional viacrucis de Divendres Sant i la funció de vespres, el dilluns de Pasqua.
Diumenge vinent, dia 24, es posa el punt i final a les festes del Sant Crist d’Igualada, amb el retorn de la Imatge a la seva Capella. Serà a 2/4 d’1 del migdia, amb una Missa presidida pel Prior eclesiàstic Mn. Xavier Bisbal i Talló.
(Publicat a l'Enllaç dels Anoiencs núm. 963 del 22 d'abril de 2022)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada